Verona defensa la seva residència a Andorra i critica la “demonització” dels espanyols que emigren

El ciclista madrileny del Movistar Team, Carlos Verona, ha tornat a encendre el debat sobre la fiscalitat dels esportistes professionals després d’afirmar a les xarxes socials que viure a la Massana és “un luxe” i que a Espanya es sentia “atracat” per la pressió fiscal.

A una entrevista d'Iberobike Verona, que forma part del més d’un mig centenar de ciclistes professionals censats al Principat, va respondre amb contundència a les crítiques d’un seguidor que l’acusava d’instal·lar-se a Andorra només per pagar menys impostos:

“Quan emigrem els esportistes professionals sembla que siguem criminals, quan l’únic que fem és intentar tenir uns estalvis per al dia que ens hàgim de retirar amb mitja vida laboral per davant”, va escriure a Instagram.

Andorra, entre la qualitat de vida i l’atractiu fiscal

El debat sobre la presència massiva de ciclistes internacionals al país del Pirineu no és nou. Tot i que les condicions naturals per entrenar són òptimes, la fiscalitat continua sent un dels grans atractius. A Andorra l’IRPF màxim és del 10% i l’IVA del 4,5%, lluny del 52% i del 21% que es poden pagar a Espanya.

Verona defensa que la seva decisió respon a múltiples motius i no només als econòmics. “Un pilot o un metge pot anar a treballar a Dubai i ningú no els assenyala. En canvi, si ho fa un ciclista, se’ns qüestiona el dret a viure i tributar on considerem més just”, va argumentar.

Requisits estrictes per fixar residència esportiva

Contràriament al que molts pensen, no tothom pot establir la seva residència a Andorra. Els ciclistes han de presentar el contracte professional, dipositar una fiança de 50.000 euros, residir almenys 90 dies a l’any al país i contractar assegurances mèdiques i de jubilació.

El debat sobre patriotisme i representació

El rerefons del debat és també identitari: molts qüestionen si un esportista que no tributa a Espanya hauria de defensar els colors de la selecció en competicions com els Mundials o els Jocs Olímpics.

Per Verona, però, la clau és la llibertat personal: “Aquí declaro tot el que guanyo pagant un IRPF raonable i no sentint-me atracat. La meva casa és a Andorra, i aquí vull construir el meu futur”.