És positiu que s’ofereixin contractes indefinits, però parlar de sous d’entre 19.150 i 24.800 euros anuals com si fos una gran oportunitat és, si més no, enganyós. En un país on el lloguer d’un pis mitjà ja supera els 1.200 – 1.500 € mensuals, aquests salaris no garanteixen ni de bon tros una vida digna.
Estem veient com es normalitza una bretxa cada cop més gran entre els sous locals i el cost real de viure al país. Es parla de “contractes estables”, però què vol dir estabilitat si la major part del sou se’n va directament al lloguer o a la hipoteca?
Aquesta mena de notícies ajuden a mantenir una aparença d’economia saludable, però amaguen la realitat estructural: sous baixos, habitatges impagables i una economia cada cop més dependent del capital especulatiu i dels inversors estrangers.
El mercat laboral andorrà necessita un canvi de paradigma: menys maquillatge estadístic i més polítiques reals per garantir que treballar a Andorra no sigui sinònim de sobreviure al dia.
Sous indefinits, vides precàries
És positiu que s’ofereixin contractes indefinits, però parlar de sous d’entre 19.150 i 24.800 euros anuals com si fos una gran oportunitat és, si més no, enganyós. En un país on el lloguer d’un pis mitjà ja supera els 1.200 – 1.500 € mensuals, aquests salaris no garanteixen ni de bon tros una vida digna.
Estem veient com es normalitza una bretxa cada cop més gran entre els sous locals i el cost real de viure al país. Es parla de “contractes estables”, però què vol dir estabilitat si la major part del sou se’n va directament al lloguer o a la hipoteca?
Aquesta mena de notícies ajuden a mantenir una aparença d’economia saludable, però amaguen la realitat estructural: sous baixos, habitatges impagables i una economia cada cop més dependent del capital especulatiu i dels inversors estrangers.
El mercat laboral andorrà necessita un canvi de paradigma: menys maquillatge estadístic i més polítiques reals per garantir que treballar a Andorra no sigui sinònim de sobreviure al dia.