Ampli consens parlamentari per endurir l’accés a la nacionalitat andorrana
Es preveu que les persones amb delictes sancionats amb pena de presó no puguin adquirir la nacionalitat
Els grups parlamentaris Concòrdia, Andorra Endavant i Ciutadans Compromesos (CC) han presentat aquesta setmana un conjunt d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, amb l’objectiu de reforçar els criteris d’integració, garantir l’arrelament efectiu i preservar la identitat i els valors andorrans.
Concòrdia: participació social i nivell de català
Segons les propostes, els requisits de residència i integració s’endureixen considerablement. Concòrdia defensa que quinze anys de residència són suficients per conèixer el país i optar a la nacionalitat, però aquesta condició s’hauria de complementar amb noves limitacions per a persones amb antecedents penals i amb proves d’assimilació més exigents.
Entre les mesures destacades, es preveu que les persones amb delictes sancionats amb pena de presó no puguin adquirir la nacionalitat fins que no se’ls cancel·lin els antecedents, i es prohibeix la concessió de la ciutadania a qui hagi comès delictes greus, vulneri la seguretat de l’Estat o hagi facilitat informació falsa durant el procés.
Pel que fa a la integració, es vol augmentar els requisits de coneixement de la llengua catalana fins a un nivell mínim B2, i introduir criteris d’inclusió social, com la participació activa en associacions o la vida comunitària, per assegurar que l’arrelament no depengui només del temps de residència, sinó també de la voluntat real d’integració.
A més, s’hi inclou la possibilitat de renúncia voluntària a la nacionalitat mitjançant declaració escrita davant del Registre Civil, amb acreditació d’identitat i justificació de la possessió d’una altra nacionalitat, evitant així situacions d’apatrídia.
Andorra Endavant: nacionalitat com a mèrit i arrelament
Andorra Endavant, liderada per Carine Montaner, defensa que ser andorrà “ha de ser un honor guanyat per filiació o per un arrelament real” i presenta esmenes que eliminen vies ràpides com els deu anys d’escolarització. La formació proposa 20 anys de residència efectiva per optar a la naturalització, amb cinc anys immediatament previs com a residència principal i efectiva.
Una de les novetats destacades és la creació de la nacionalitat per mèrit, destinada a reconèixer persones que hagin contribuït al progrés i prestigi del país en àmbits com economia, cultura, ciència, esport o tecnologia. Els aspirants hauran d’acreditar cinc anys de residència efectiva i la concessió requerirà una majoria qualificada de dues terceres parts del Consell General.
Les esmenes també reforcen la tolerància zero amb delictes i exigeixen participació activa i compromís amb els valors andorrans per obtenir la nacionalitat. Segons Marc Monteagudo, conseller d’Andorra Endavant, “Andorra és un país d’arrels i de valors, no d’oportunitats passatgeres”.
Ciutadans Compromesos: control de la doble nacionalitat i residència
Ciutadans Compromesos, liderat per Carles Naudi, ha presentat propostes que inclouen l’obligació de consultar els antecedents policials al país d’origen, establir un nivell mínim B1 de català i augmentar de 3 a 6 anys el període de residència per accedir a la nacionalitat via matrimoni.
A més, el grup proposa motius de pèrdua de la nacionalitat relacionats amb l’ús d’una nacionalitat estrangera, com exercir-la activament, presentar-se a registres electorals d’un altre estat o fer ús del dret de vot fora d’Andorra. L’objectiu és garantir que la ciutadania només s’atorgui a qui es comprometi realment amb el país i respecti els seus valors.
