APRi alerta que multiplicar càmeres de videovigilància pot vulnerar la privacitat a Andorra

Andorran Privacy Rights (APRi), una nova comunitat oberta dedicada a impulsar i protegir els drets digitals i la privacitat a Andorra, alerta dels perills que pot suposar el fet de multiplicar les càmeres de videovigilància als espais públics, tal com pretenen fer els comuns de cara al 2026. De fet, durant la darrera reunió de cònsols, es va informar que es preveu invertir prop de dos milions d'euros entre totes les corporacions per aquesta finalitat.

L'APRi alerta que "l'expansió de la videovigilància només és acceptable si va acompanyada d'un debat públic i de garanties fermes". Apunten que la instal·lació de més càmeres pot tenir impacte en la seguretat, "però també en drets fonamentals com la privacitat i la llibertat de moviments". Qualsevol ampliació "ha d'anar lligada a proporcionalitat, transparència i supervisió independent", per evitar derives cap a formes de vigilància intel·ligent o reconeixement facial, ja controvertides en altres països.

Consideren important que es tingui en compte que la densitat de càmeres en un país petit com Andorra "pot ser desproporcionada respecte del risc real". "La mida del territori i les característiques del teixit social ja faciliten la investigació i el control policial, de manera que la justificació per multiplicar dispositius de vigilància hauria de ser especialment sòlida", afegeixen.

També creuen que hi ha alternatives menys invasives que poden contribuir a la seguretat: millora de l'enllumenat, urbanisme preventiu, més presència policial, protocols i formació. La tecnologia de videovigilància, doncs, "ha de ser un recurs complementari, no l'eix central d'un model de seguretat".

Un altre punt rellevant és el de les transferències internacionals de dades i la dependència tecnològica de determinats proveïdors. "En altres països s'han generat preocupacions legítimes sobre l'ús d'equipaments que poden exposar imatges o metadades a jurisdiccions estrangeres. La tria del maquinari i el programari és una decisió crítica que pot condicionar la protecció de dades durant molts anys; cal assegurar que les solucions adoptades compleixin estàndards robustos en matèria de seguretat i sobirania tecnològica", sentencien.

A més, alerten que molts sistemes actuals de videovigilància incorporen micròfons, encara que oficialment no s'utilitzin. L'enregistrament de so és una intromissió profunda en la privadesa i afecta situacions especialment sensibles. "Encara que es declari que no es gravarà l'àudio, la possibilitat tècnica existeix i això requereix un marc de garanties verificable, no només declaracions d'intencions", exposen.

També subratllen la importància de delimitar les finalitats del sistema, ja que "en altres països la videovigilància s'ha utilitzat per a funcions no previstes, com el control de treballadors, el monitoratge generalitzat de moviments o la vigilància massiva". Per evitar aquesta expansió de finalitats, "cal definir límits clars, protocols estrictes i mecanismes d'auditoria regulars".

Càmeres de seguretat entre els agents de circulació

La comunitat també ha analitzat la iniciativa de desplegar 'bodycams' per part dels agents de circulació. Recorden que, en altres països, aquests dispositius "han generat un debat important perquè, tot i aportar transparència en determinades intervencions policials, també poden suposar una invasió significativa de la privadesa de les persones gravades, especialment en situacions de vulnerabilitat".

Les autoritats europees de protecció de dades han emès diverses consideracions i resolucions sobre l'ús proporcional, l'activació limitada, les garanties d'emmagatzematge i l'accés restringit a les imatges. "Des del nostre punt de vista, qualsevol desplegament d'aquest tipus hauria d'anar sempre acompanyat d'aquestes salvaguardes, amb l'objectiu de vetllar pels drets de les persones i minimitzar riscos innecessaris", conclouen.