Només 19 dels més de 70 monuments BIC d’Andorra tenen entorn de protecció

La preservació del patrimoni cultural d’Andorra continua en una situació delicada. Només dinou dels més de setanta monuments catalogats com a Béns d’Interès Cultural (BIC) disposen d’un entorn de protecció oficial, segons ha explicat la consellera general i exministra de Cultura, Susanna Vela.

La llei del 2003 ja preveia protegir els monuments, però no s’ha complert

Vela recorda que la Llei del Patrimoni Cultural del 2003 incloïa un annex amb tots els béns a protegir, i obligava el Govern a desenvolupar els seus entorns de protecció en un termini de dos anys.

“L’any 2003 teníem temps; vint anys després ja no és el mateix”, lamenta Vela.

La consellera destaca que, amb el pas del temps, l’urbanisme ha envaït gairebé tots els entorns que haurien d’haver estat protegits, cosa que “fa molt difícil una adequació correcta”. A més, delimitar la protecció suposa avui un repte complex, tant per les negociacions amb els propietaris afectats com per les millores que s’han d’aplicar als edificis del voltant per garantir una coexistència harmoniosa amb el monument.

El 2014: un punt d’inflexió que va reduir la protecció

Una altra data clau és 2014, quan es van eliminar els entorns cautelars de 100 metres —pensats com a mesura preventiva— i es van reduir a només 20 metres.

Segons Vela, aquest canvi va suposar una dificultat afegida per protegir el patrimoni, sobretot si es compara amb altres països: a França, per exemple, l’entorn de protecció és de 500 metres.

A més, la reforma del 2014 va traspassar als comuns la competència per gestionar la “zona 2” dels entorns de protecció, fet que Vela considera “un gran error”:

“Des del 2014 només s’han aprovat quatre béns. Això demostra que la modificació no ha funcionat”, afirma.

El Consell d’Estudis del Patrimoni ja va advertir aleshores dels problemes que podia comportar aquest canvi.

Una llei amb bones intencions, però sense recursos humans suficients

Tot i això, Vela reconeix que la llei de 2003 “tampoc era perfecta”. El Servei de Patrimoni Cultural no va rebre els tècnics ni els recursos humans necessaris per impulsar processos que són “llargs i complexos”.

“Potser vam ser massa optimistes pensant que dos anys serien suficients per completar tots els entorns de protecció”, conclou.

Els últims monuments amb protecció: Engolasters i Caselles

Els darrers monuments que han iniciat el procés per obtenir un entorn de protecció —actualment en fase d’al·legacions— són les esglésies de Sant Miquel d’Engolasters i Sant Joan de Caselles, aprovades el novembre passat.

Aquests béns formaran part de la candidatura sobre l’origen del Coprincipat, que Andorra presentarà a la UNESCO el pròxim gener.

Abans d’aquests, ja s’havien oficialitzat els entorns de Casa de la Vall i Sant Esteve.