Gili es defineix com la “pedra a la sabata” de DA i no descarta anar amb Concòrdia a les generals

La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha fet en una entrevista a l'Avui Serà un Bon Dia a RTVA un ampli repàs de la seva trajectòria política, la seva manera d’entendre el servei públic i els principals reptes institucionals del present i del futur del comú.

Urbanisme i estabilitat normativa

Gili ha explicat que el comú està treballant en un nou pla d’urbanisme amb una visió de mitjà termini d’aproximadament un any i mig de feina intensa. En aquest context, ha reflexionat sobre la durada dels plans urbanístics i la necessitat d’estabilitat normativa.

Ha assenyalat que en alguns llocs aquests plans poden tenir una vigència de fins a 25 anys, mentre que en el cas d’Escaldes i d’Andorra els terminis són molt més curts. Segons ha advertit, aquesta diferència pot generar inestabilitat si els canvis polítics comporten modificacions constants.

“Les normes urbanístiques han de ser coherents. No em semblaria normal tenir un barri amb unes normes i un altre amb unes diferents”, ha afirmat, defensant també la importància de la seguretat jurídica per als promotors i ciutadans amb projectes en marxa.

Compromís fins al final del mandat

La cònsol ha assegurat que el seu equip continuarà treballant fins a l’últim dia de mandat. “Fins a l’últim dia estarem treballant”, ha dit, tot reconeixent que li costa “deixar les coses a mig fer”.

També ha explicat que un antic càrrec comunal li va comentar que alguns responsables polítics tendeixen a “apalanar-se” al final dels mandats, una actitud amb la qual ella s’ha mostrat totalment en desacord: “Jo no sé apalancar-me”.

Tot i això, ha admès que aquest nivell d’implicació constant pot ser exigent personalment i que, amb el temps, ha reflexionat sobre la intensitat amb què viu la política. 

Gili ha defensat la seva vocació de servei públic i ha afirmat que se sent més útil treballant pels altres que per ella mateixa. Ha reconegut que sovint ha acceptat responsabilitats perquè li ho han demanat: “Soc la típica que diu: vés-hi tu, vés-hi tu… i al final hi acabo anant”.

Tot i aquesta disponibilitat, ha admès que en ocasions ha tingut la sensació d’haver estat “enganyada”, però ha insistit que quan considera que una causa és bona, s’hi implica plenament.

Crítica a la “política lletja”

La cònsol ha estat especialment contundent a l’hora de definir el que rebutja de la política. Ha explicat que no li agrada la “política lletja”, que descriu com aquella de caràcter destructiu i basada en l’atac personal.

“Jo la política lletja no m’agrada”, ha afirmat, tot reconeixent que es tracta d’un entorn complex i sovint ingrat. En aquest sentit, ha remarcat que el seu objectiu és mantenir una acció política centrada en la gestió i no en la confrontació.

També ha defensat la feina feta pel comú d’Escaldes-Engordany, assegurant que s’han impulsat “moltes coses bones per a la parròquia”.

Una trajectòria intensa des del 2009

Gili ha fet un ampli repàs de la seva carrera política, iniciada el 2009, i ha reconegut que ha viscut anys d’alta intensitat emocional i professional.

Ha recordat especialment l’inici del seu mandat comunal, marcat per la pandèmia de la Covid-19, que ha qualificat d’entrada “brutal”. També ha rememorat l’etapa de la crisi econòmica, quan ja formava part de la vida política i va assumir una forta càrrega de treball amb una actitud de compromís total.

“Vaig creure que havia de treballar molt i vaig fer tot el que vaig poder”, ha explicat, destacant també la dificultat de compaginar la política amb la vida familiar.

Suports, crítiques i percepció pública

La cònsol ha reconegut que la seva figura ha generat una evolució en la percepció pública: avui compta amb més suports però també amb més detractors.

“Suposo que sí, tinc més seguidors i també més detractors”, ha admès, tot afegint que les passions fortes en política tenen una doble cara: poden generar adhesions molt intenses però també rebuigs igualment intensos.

En aquest sentit, ha expressat que li sap greu quan es percep la seva actuació institucional com a partidista. Ha insistit que les decisions del comú es prenen amb criteris d’interès general.

Relació amb la política nacional

Gili també ha abordat la seva relació amb l’escena política nacional, reconeixent tensions però negant qualsevol trencament o conflicte personal directe.

Ha suggerit que, en alguns àmbits del poder polític nacional, Escaldes-Engordany pot ser vista com una administració especialment influent, fet que genera friccions naturals.

Amb una metàfora, ha arribat a referir-se a si mateixa com una “pedra a la sabata” dins del sistema polític, tot i aclarir que no se sent còmoda amb aquesta imatge.