Jordana defensa mantenir els vint anys per accedir a la nacionalitat davant la “mobilitat demogràfica accelerada”
El president del grup de DA ha afegit que la reforma “flexibilitza els requisits” en diversos àmbits
El Consell General ha aprovat aquest dijous el projecte de llei qualificada de modificació de la Llei de la nacionalitat amb els vots de la majoria demòcrata i d’Andorra Endavant, mentre que el Partit Socialdemòcrata i Concòrdia hi han votat en contra per considerar la reforma insuficientment integradora i massa restrictiva.
El debat ha estat marcat pel termini de residència necessari per accedir a la nacionalitat. El conseller general de Demòcrates, Jordi Jordana, ha defensat mantenir els requisits actuals davant la “mobilitat demogràfica tan accelerada” que viu el país. Segons ha argumentat, reduir els terminis “faria dissoldre la nacionalitat i la identitat del país”.
Jordana detalla els canvis més rellevants de la nova llei per adquirir la nacionalitat andorrana pic.twitter.com/wAcZrluiYN
— La Veu Lliure (@laveulliure) May 7, 2026
Jordana ha afegit que la reforma “flexibilitza els requisits” en diversos àmbits, però preserva els principis fonamentals de la llei, entenent la nacionalitat com “l’expressió màxima de la identitat d’Andorra”. També ha defensat que no es pot entendre com un tràmit automàtic, sinó com “una combinació entre dret i mèrit”.
Marc Monteagudo (Andorra Endavant): “Ser andorrà és un privilegi, per això defensem la prioritat nacional (…) en drets com l’accés als habitatges estatals” pic.twitter.com/dW4mPKOJBV
— La Veu Lliure (@laveulliure) May 7, 2026
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha defensat el text assegurant que la regulació de la nacionalitat és clau per preservar la identitat de l’Estat. Ha destacat que la reforma reforça els vincles jurídics, culturals i socials amb el país i introdueix mesures per evitar abusos, especialment en la nacionalitat per matrimoni.
Des de l’oposició, la consellera del PS Susanna Vela ha criticat que la reforma no sigui prou integradora i ha proposat reduir fins a deu anys el termini de residència. Ha advertit que una part de la població queda exclosa de la participació política i ha defensat que “la nacionalitat és un dret, no un privilegi”.
En la mateixa línia, Jordi Casadevall ha considerat que la llei s’allunya de l’esperit d’integració i ha afirmat que el debat real és quin model de país es vol construir.
Per la seva banda, Marc Monteagudo ha defensat el text aprovat, tot i considerar que encara és insuficient i que la nacionalitat “no és un tràmit, sinó un privilegi que s’ha de merèixer”.
Amb aquesta aprovació, el Consell General manté el marc actual de residència com a requisit central, enmig d’un debat polític que evidencia visions molt diferents sobre el model d’integració i ciutadania a Andorra.
