Shakira va guanyar el litigi amb Hisenda per una interpretació “forçada” sobre la seva residència
L’advocat de Shakira qüestiona el model d’Hisenda després de la seva victòria judicial
La recent victòria judicial de Shakira davant l’Administració tributària continua generant repercussions més enllà del cas individual. En una entrevista a El Mundo, el seu advocat, José Luis Prada, ha llançat una crítica de fons al sistema fiscal espanyol, advertint d’un desequilibri estructural entre l’administració i els ciutadans.
Prada, soci director de Prada Tax Advisors, considera que la sentència de l’Audiència Nacional no només suposa una victòria jurídica “molt contundent”, sinó també una reparació moral per a l’artista, la imatge de la qual —segons ell— ha quedat restituïda després d’anys de litigi.
Un procés llarg amb una resolució “contundent”
El cas es remunta al 2018 i ha passat per diferents fases judicials fins a arribar a una sentència que qüestiona la base de l’actuació d’Hisenda. L’advocat destaca especialment la condemna en costes a l’administració, interpretant-la com un senyal clar que “no hi havia prou fonament” en l’acusació.
Tot i que l’Agència Tributària ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem, Prada es mostra confiat que la decisió es mantindrà. En cas que el recurs s’admeti, el procediment podria allargar-se entre dos i tres anys més.
La clau: la residència fiscal
El nucli del cas gira al voltant de la interpretació del concepte d’“absències esporàdiques” per determinar la residència fiscal de Shakira el 2011. Segons Prada, Hisenda va fer una interpretació “forçada” de la norma per considerar-la resident, malgrat que es trobava de gira internacional i tenia la residència fiscal a l’estranger.
La sentència dona suport a la tesi de la defensa: Shakira no era resident fiscal a Espanya aquell any. Aquest punt ha estat determinant per desmuntar l’acusació de frau.
Impacte econòmic milionari
La resolució comporta importants conseqüències econòmiques. L’artista havia abonat 27 milions d’euros el 2018, als quals s’afegeixen interessos que eleven la devolució a uns 9,2 milions addicionals. A més, queda anul·lada una sanció d’uns 33 milions, juntament amb els costos associats als avals bancaris.
En total, l’impacte per a l’administració podria rondar els 60 milions d’euros, tot i que la xifra exacta dependrà dels costos finals reconeguts.
Una crítica estructural al sistema
Més enllà del cas concret, Prada posa el focus en el que considera un problema de fons: l’obligació de pagar o avalar quantitats abans de poder recórrer decisions d’Hisenda. Segons ell, aquest sistema genera una clara desavantatge per als contribuents amb menys recursos.
“Qui té capacitat econòmica pot litigar durant anys; qui no, es veu forçat a acceptar acords no idonis”, afirma. Aquesta situació, afegeix, evidencia una relació “descompensada” entre l’administració i els ciutadans.
