“Ningú va contra el català; el que discutim és una llei que s’ha tornat més rígida del que el país pot suportar"

Andorra Endavant afirma ser objecte d’una campanya bruta i absolutament injusta que, segons denuncien, pretén presentar-los davant l’opinió pública com una formació “anticatalana”. Diversos sectors econòmics i veus pròximes al partit apunten que aquesta narrativa respon a una lectura “simplista i manipulada” del seu posicionament sobre la Llei d’Ús de la Llengua Oficial.

Segons aquestes fonts, determinats grups del catalanisme més militant han assumit un discurs “més papista que el papa”, i acusen Andorra Endavant de voler afeblir el català. Però des del partit insisteixen: 

“Ningú va contra el català; el que discutim és una llei que s’ha tornat més rígida del que el país pot suportar, i que està generant problemes reals a empreses i autònoms”.

Veus del sector privat: “La llei està asfixiant activitats essencials”

Empresaris i professionals afectats per l’actual normativa asseguren que la situació s’ha tornat insostenible. En declaracions a La Veu Lliure, Carine Montaner afirma que la radicalització del debat lingüístic ha desconnectat una part de la ciutadania de la realitat empresarial:

“És paradoxal. Sectors del catalanisme que van patir persecució lingüística ara no toleren la convivència natural d’altres idiomes. El català s’ha de protegir, sí, però no a costa de paralitzar l’economia ni d’assenyalar com a sospitós qui parla altres llengües.”

Andorra Endavant subratlla que Andorra és un país “cosmopolita, plural i construït sobre la diversitat”, i que les mesures més estrictes de la llei no reflecteixen aquesta identitat. Entre els exemples que exposa hi ha l’absurditat que “andorrans nascuts i escolaritzats aquí” hagin de presentar un B2 de català per obrir laboratoris o determinats negocis, tot i parlar català des de petits.

“No som els dolents de la pel·lícula”

Des d’Andorra Endavant lamenten que el seu missatge s’estigui distorsionant deliberadament. Afirmen que defensen el català com a llengua oficial i com a element identitari, però que també volen preservar la viabilitat econòmica i la capacitat del país d’atraure talent i inversió.

“Aquest discurs idealista de ‘defensar el català a tot arreu’ sense mirar la realitat empresarial ens fa quedar com els dolents de la pel·lícula. Però només estem dient el que moltes empreses no s’atreveixen a dir.”

El partit reclama que els sectors afectats facin “un pas endavant” i expliquin públicament les dificultats que estan patint. Consideren que “cal coratge” per trencar la por a ser assenyalats com a contraris al català.

Flexibilitzar no és renunciar

La posició del partit es resumeix en un concepte: flexibilitzar no és renunciar. Segons expliquen, adaptar la llei a la realitat social i econòmica d’Andorra no significa posar en risc la llengua, sinó garantir que les empreses puguin funcionar, que els serveis essencials no es col·lapsin i que el país mantingui la seva competitivitat.

“Andorra no pot permetre que un purisme lingüístic freni l’activitat econòmica. El català s’ha de protegir, però amb intel·ligència i sense criminalitzar altres idiomes que formen part del nostre dia a dia”, conclou Carine.