L’acusació demanarà la cerca i captura de Carlos Mur, resident a Andorra
El conflicte entre Peromingo i Mur s'hauria originat durant els primers dies de la crisi sanitària
Aquest dimarts, Carlos Mur, resident i professional a Andorra, i Pablo Busca, exalts càrrecs de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia, no es van presentar als jutjats de la plaça de Castilla per declarar com a imputats pels controvertits ‘protocols de la vergonya’ a residències de gent gran. Cinc anys després dels fets i després de dos intents fallits, aquesta era la primera ocasió en què havien de comparèixer davant la Justícia espanyola.
El jutjat no va poder localitzar Mur ni Busca per lliurar-los la citació judicial, fet que ha motivat que les acusacions anunciïn que sol·licitaran una ordre de cerca i captura. Només va comparèixer Javier Martínez Peromingo, exdirector general de Coordinació Sociosanitària i principal redactor dels protocols, qui va afirmar davant el jutge que considerava discriminatori el contingut dels documents.
La clau del debat sobre la no compareixença de Mur i Busca rau en la notificació formal. No és el mateix estar informat que estar correctament notificat: la llei obliga a rebre la citació per carta certificada, signada davant un funcionari de correus, moment a partir del qual l’imputat queda legalment obligat a comparèixer.
Si el primer intent falla, el carter pot fer diversos intents i deixar un avís perquè el destinatari reculli la carta; fins que això no passa, no es considera que la persona estigui notificada i, per tant, no incompleix cap norma si no acudeix al jutjat. Aquesta situació, poc habitual però coneguda pels experts, s’ha utilitzat com a estratègia per guanyar temps, tot i que pot ser interpretada com mala fe processal.
Ara, el jutge té dues opcions: emetre una ordre de cerca i captura, tal com ha sol·licitat l’acusació, o reforçar la citació perquè aquesta arribi de manera indiscutible al domicili o lloc de treball de Mur i Busca, evitant així que puguin al·legar desconeixement. Mentrestant, la percepció pública i de les famílies afectades és clara: tota Espanya sabia que havien de declarar… menys ells.
Peromingo incrimina Mur
Segons l’advocada de les famílies, Alejandra Jacinto, Peromingo va indicar que havia expressat en reiterades ocasions, per escrit i per WhatsApp, les seves objeccions a les instruccions de Mur, director de coordinació sociosanitària. Mur, segons Peromingo, va acceptar aquestes queixes de manera despreocupada, cosa que va portar a redactar fins a quatre versions dels protocols, enviades als hospitals i residències entre el 18 i el 25 de març de 2020. La discussió sobre si aquests protocols eren discriminatius és clau, ja que als imputats se’ls imputa un delicte de discriminació en l’accés a un servei públic.
Reaccions de les famílies
Alejandra Jacinto va qualificar l’absència de Mur i Busca com “una burla a la Justícia” i va anunciar que sol·licitarà al jutge que se’ls declari en cerca i captura. “Mur sembla estar desaparegut o es distreu de l’acció de la Justícia”, va afirmar. Les associacions de familiars, Marea de Residències i Veritat i Justícia, exigeixen que es prenguin mesures per garantir la compareixença dels imputats.
Mur defensa la seva situació des d’Andorra
Des d’Andorra, Mur ha aclarit que no havia estat notificat formalment i que es va assabentar de la citació a través de la premsa el passat divendres. “Sempre que se m’ha cridat he anat. Hi aniré encantat. Les víctimes i les seves famílies mereixen conèixer tota la veritat sobre la pandèmia de manera minuciosa”, ha declarat.
Mur també va defensar la seva tasca tècnica durant la pandèmia i va negar qualsevol vinculació política actual. Sobre la seva etapa recent al SAAS (2022-2025), on va ser cap del Servei de Salut Mental, va afirmar que la seva sortida va ser una dimissió voluntària i pactada. Actualment, intenta rehaver la seva carrera professional a Andorra com a psiquiatre, desvinculant-se de qualsevol connotació política i assegurant que la seva prioritat és exercir amb normalitat.
Context històric dels protocols
El conflicte entre Peromingo i Mur es va originar durant els primers dies de la crisi sanitària, quan es van elaborar els protocols de triaje per a residències sota la supervisió de Mur i amb la participació d’un grup de geriatres liderat per Peromingo.
Els documents recomanaven descartar la hospitalització de persones amb dependència física o mental, generant desigualtats en l’atenció i polèmica sobre el seu caràcter discriminatori. L’última versió, del 25 de març de 2020, va ser considerada discriminatòria per les famílies.
Situació judicial actual
La investigació està a càrrec del Jutjat d’Instrucció 23, titular Jesús María Ricardo Serrano. El cas està fragmentat en múltiples jutjats segons el lloc de defunció dels residents, encara que les famílies busquen una macrocausa al Jutjat 3 de Madrid per centralitzar totes les investigacions. Actualment, l’Audiència Provincial avaluarà aquesta sol·licitud.
