Connexió clara entre el lector llatinoamericà i la literatura andorrana

"M'han d'utilitzar com a eina de pont per impulsar les altres editorials". L'editor de Trotalibros, Jan Arimany, no és la primera vegada que visita la Feria Internacional del Libro (FIL) de Guadalajara, Mèxic. 

Arimany considera que la "connexió hi és" entre el lector llatinoamericà i l'obra andorrana, tot afegint que "veig les oportunitats" en distribució a Llatinoamèrica, venda i compra de drets d’autor i traduccions al castellà. L'editor ha visitat de nou enguany la trobada literària amb una delegació andorrana formada per Medusa, Anem Editors, Editorial Andorra i el director de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, en representació de Govern, ha extret un balanç molt fructífer d'aquesta visita conjunta i "prospectiva", tot i que la visió que n'extreu "ha d'encaixar amb el 100% de les editorials del país".

"A tall d'anècdota, estàvem visitant un aparador d'una editorial mexicana que també es diu Medusa i de cop arriba una dona preguntant per 'Muertos, ¿quién os ha muerto?' d'Iñaki Rubio. Buscant desesperada, deia: fa anys que busco aquest llibre i no el trobo. Estava buscant un llibre de literatura andorrana a Mèxic!", ha remarcat. L'editor no només veu una oportunitat per les editorials del país, sinó també una connexió entre el poble mexica i el de parla catalana. "Si alguna cosa va deixar clar el fet que aquest any la ciutat convidada fos Barcelona, que va estar molt present en tots els actes, va ser l'evident connexió entre la literatura en català i la mexicana", ha celebrat Arimany, tot adduint a la història compartida d'aquells autors catalans que es van exiliar durant el franquisme.

Ni el ministeri ni les editorials s'han reunit encara per fer una valoració de la FIL, la qual determinarà el futur de les dues traduccions anuals, el finançament de les quals completament a càrrec de Cultura. "Nosaltres el que hem d'impulsar des del Govern és la traducció de la literatura feta en Andorra en català. Els que ens han de dir quins són els mercats que ells pensen i, per tant, la llengua, jo penso que són més els editors", ha apuntat Joval, tot deixant l'última paraula als editors. La reunió, encara sense programar, està plantejada "cap a mitjans de gener", allà es decidirà, segons han suggerit Arimany i Joval, cap on es destinaran els recursos de Govern. "Una de les reivindicacions de l'associació d'editors per fer-ho realment viable és que financem el 100% de la traducció", ha expressat Joval, tot apuntat que a la resta de despeses, com la distribució, el disseny o la impressió anirien a càrrec de l'editorial. "Potser podem limitar-nos a fer una o dues traduccions en la primera campanya, perquè la nostra capacitat financera serà la mateixa", ha apuntat el director de Promoció Cultural.

"Crec que com més s'amplií el mercat de les editorials del país, més fort farem el sector, farem editorials amb més múscul, i com més múscul tinguin les editorials, més veus andorranes es podran publicar, seran més llegides", ha defensat Arimany. "És un cercle virtuós", ha clos.

Una demanda per Andorra Turisme

La marca Andorra, aquella que tant defensa Andorra Turisme, també es troba en la literatura. D'igual manera que els diferents consultats participant en esdeveniments culturals per representar el seu país, com podria ser el consultat del Japó a Barcelona durant el Manga Barcelona, els editors demanen a l'ens andorrà que faci el mateix. "Té sentit sobretot per exportar la cultura i la imatge d'un país, d'una cultura, d'un idioma arreu del món. Per mi és nuclear de qualsevol estat", ha apuntat Arimany. "Jo veig les sinergies que es podrien fer aquí serien brutals. Ara falta que Andorra Turisme s'ho cregui", ha expressat l'editor. 

"Coses que es veuen molt clares amb esport, amb cultures, s'ha de picar molta pedra", reconeix Arimany. Amb la nova oportunitat que obra Guadalajara, l'editor considera que Andorra Turisme hauria de repensar-s'ho i fer com "la resta d'editorials a la Fira de Madrid", les quals tenen representació de les diferents ambaixades per tal de promocionar el país, més enllà de la literatura, si més no, aprofitant-la com excusa per encalçar el bo i millor del territori.