Un hotel i un restaurant multats amb 1.200 euros per incomplir la llei del català
L’any passat, Política Lingüística va registrar 100 queixes per incompliment de la llei del català
L’any passat, el departament de Política Lingüística va registrar 100 queixes per incompliment de la llei del català, amb més de la meitat centrades en publicitat i informació comercial. Altres queixes afecten establiments turístics, restauració, transport públic, mitjans i indústries culturals.
Dues empreses sancionades per incomplir la nova llei del català
Segons RTVA, fins ara, només dues han acabat amb sanció de 1.200 euros cadascuna: un hotel per no disposar de formularis en català i un restaurant per no garantir atenció en aquesta llengua. La resta de casos o bé s’han resolt favorablement o encara estan en estudi.
El sector turístic reconeix que la rotació de personal temporal dificulta l’aprenentatge del català, tot i que s’està treballant en l’accés a cursos de català per part dels treballadors.
Els exàmens oficials de català del 2026 han augmentat considerablement, amb 930 candidats, gairebé 200 més que l’any passat, principalment als nivells A1 i A2, per les noves exigències legals que vinculen el coneixement del català amb permisos de residència i treball.
El cas més sonat
El president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA), Jordi Jordana, va defensar que la nova Llei del Català s’havia de complir per a tothom, però va obrir la porta a aplicar “la flexibilitat que permetia la normativa” en casos vinculats a la promoció exterior i a sectors amb presència internacional, com el màrqueting digital o el turisme.
Les declaracions van arribar després de la polèmica generada per la tiktoker Marinhy.marketing, que va denunciar haver rebut un avís de Política Lingüística arran d’una queixa presentada per un particular. La seva agència, Pato Agency, elaborava vídeos promocionals en castellà amb subtítols en català, pràctica que la creadora considerava compatible amb la normativa.
Jordana va remarcar que l’objectiu de la llei era enfortir l’ús del català i garantir els drets lingüístics, però també va subratllar que les empreses andorranes havien de poder promocionar-se internacionalment. Va defensar que la llei mantenia certa flexibilitat per no dificultar les activitats econòmiques.
La polèmica va generar debat a les xarxes socials i va provocar preocupació entre professionals del màrqueting i la comunicació per la manca de claredat en alguns punts de la normativa, especialment en continguts amb projecció internacional.
El primer Pla d’Acció Nacional per la Llengua
El Consell Nacional de la Llengua (CNL) va presentar un pla triennal (2026-2029) amb 22 accions per protegir, fomentar i normalitzar l’ús del català al Principat. Els objectius principals són consolidar el compromís institucional i refermar el coneixement i ús del català entre la població.
