EDITORIAL | La UE, Macron i Bill Gates
Article d'opinió de Joel Picón
El recent sacrifici de 207 vaques a França a causa de la dermatosi nodular contagiosa (DNC) no pot analitzar-se com un simple problema sanitari. És, més aviat, un símptoma de la deriva política europea, on decisions impulsades des de Brussel·les i París privilegien interessos macroeconòmics i corporatius per sobre de la supervivència dels productors fora de l'èlit.
Els agricultors francesos han respost amb protestes massives, bloquejos de carreteres i enfrontaments amb les forces de l’ordre, intentant frenar una política que consideren injusta i desproporcionada. Aquestes mobilitzacions, que s’estenen per diversos punts de França, no només afecten l’economia rural, sinó que tenen impacte directe a Andorra, especialment en la connexió per carretera amb el Pas de la Casa, bloquejada per tractorades franceses, així com en el subministrament de mercaderies i el turisme durant ponts i caps de setmana. La pressió sobre el Principat posa de manifest la vulnerabilitat estructural d’Andorra davant conflictes externs que no li són propis.
A aquesta tensió s’hi suma l’acord Mercosur, pendent de ratificació al Parlament Europeu, que amenaça amb inundar el mercat europeu amb carn barata produïda amb estàndards molt inferiors. Els petits ramaders temen que aquesta competència deslleial acceleri la desaparició de les explotacions familiars, mentre les multinacionals i macroexplotacions reben els subsidis de la Política Agrària Comuna (PAC).
En aquest context, apareixen també els interessos privats internacionals. Figures com Bill Gates, amb inversions milionàries en carn artificial, promouen des de fòrums internacionals la reducció del consum de carn animal a Europa mentre obtenen benefici directe d’aquesta transició. La combinació de polítiques europees rígides, pressió mediàtica i negocis privats configura un escenari on els petits productors també són els sacrificats, i els consumidors i territoris veïns, com Andorra, pateixen les conseqüències de decisions preses lluny de la seva realitat quotidiana. A Brussel·les.
Si Europa vol preservar la seva sobirania alimentària, el seu teixit rural i l’estabilitat cal replantejar les mesures sanitàries extremes, els subsidis desproporcionats i els acords comercials que afavoreixen les corporacions davant dels petits productors. L'abatiment de vaques a França no és només un problema sanitari: és un reflex d’un model polític i econòmic que ha perdut el rumb, amb efectes directes més enllà de les seves fronteres.
