EDITORIAL | Quan la neutralitat depèn de la causa: censura amb Sánchez, permissivitat amb Palestina
Article d'opinió de Joel Picón
Resulta sorprenent com es manipula el concepte de neutralitat segons convingui. Durant anys, hem escoltat que no es podia opinar sobre Pedro Sánchez ni sobre el Govern espanyol perquè “la neutralitat” podia veure’s compromesa. Qualsevol crítica podia ser interpretada com una injerència política. Ara, però, una concentració pro-Palestina en ple centre d’Andorra la Vella rep autorització oficial, malgrat que inicialment el Ministeri d’Interior l’havia denegat per motius de seguretat i ordre públic, serà ben rebut per les institucions d'Israel.
L’acte, organitzat per Acció Anarquista amb la col·laboració d’Habitatge Digne, ha estat motiu de polèmica política. Artur Homs, membre del nou partit nacionalista Claror, ha criticat durament la presència del líder del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, assegurant que mostrar “orgull de país” en aquest context equivaldria a donar suport a terroristes. Sense matisos ni concessions.
La contradicció és evident: durant anys, la neutralitat s’ha invocat per censurar opinions que molestaven, especialment en relació amb Espanya. Ara, quan la causa és considerada “bonista” o de moda a l’agenda mediàtica, la neutralitat sembla desaparèixer. Tot està permès sempre que encaixi amb la narrativa correcta del moment. En cap cas em refereixo a les pancartes d'Hazte Oír, sinó a crítiques sorgides al país cap a influencers que han sigut obertament crítics amb l'executiu espanyol.
Aquest doble estàndard evidencia que la neutralitat no és un principi constant ni una regla diplomàtica, sinó una eina flexible segons conveniència i tendències. Les conseqüències són clares: el principi perd significat, i la coherència política i mediàtica queda en entredit.
En definitiva, l’ús selectiu de la neutralitat mostra un clar doble raser: depèn de la causa i de l’acceptació social, no de criteris constants ni de principis sòlids. I això, sens dubte, mereix reflexió crítica.
