El Govern dona llum verda la reforma de la Llei d’Estabilitat Pressupostària per adaptar-la a la realitat econòmica

El ministre de Finances, Ramon Lladós, i el president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, han defensat aquest dijous al Consell General la reforma de la Llei 32/2014 d’Estabilitat Pressupostària, amb l’objectiu d’adaptar-la a les necessitats reals del país i als nous paràmetres econòmics.

Segons Lladós, la llei vigent “s’ha mostrat eficaç en l’aplicació i ha permès complir els seus objectius”, inclosa la gestió d’**emergències com la crisi sanitària de la Covid-19”. Tot i això, ha subratllat la necessitat d’introduir ajustos que permetin compatibilitzar el rigor fiscal amb la realitat de les finances públiques actuals.

La reforma, aprovada finalment amb 8 abstencions de la majoria, modifica cinc articles clau:

• Article 12: Permet superar puntualment el límit màxim d’endeutament quan el nou deute s’utilitza exclusivament per amortitzar deute anterior, amb una reducció progressiva de la ràtio d’endeutament del 40% actual al 25% el 2045.

• Article 15: Introduïda flexibilització del dèficit màxim de l’1% del PIB en situacions de recessió tècnica, condicionada a l’existència de superàvits de caixa acumulats.

• Article 16: Estableix un nivell mínim obligatori d’inversió real, garantint els objectius de la llei sense dependre d’estimacions macroeconòmiques.

• Article 19: Aclara el càlcul del 0,50% del pressupost destinat al compte de compensació, excloent determinades variacions d’actius i passius financers.

• Article 20: Suprimeix el límit numèric del pes de la imposició directa i introdueix una obligació de transparència, que exigeix informes d’impacte fiscal per a totes les iniciatives tributàries.

Segons Jordana, aquestes mesures permetran al Consell General disposar d’informació estadística i d’impacte abans de debatre qualsevol norma tributària, millorant la presa de decisions.

El Govern considera la reforma “escaient i oportuna”, ja que permet corregir incompliments detectats en informes del Tribunal de Comptes. La proposició presentada pel grup de Concòrdia limita les modificacions als articles 16 i 20, amb una disposició transitòria de gradualitat. Lladós ha advertit que tramitar dues reformes paral·leles podria allargar innecessàriament el procés legislatiu.

Concòrdia ha defensat la seva proposta com una via per corregir incompliments reiterats i adaptar la llei a la realitat pressupostària actual, especialment en relació amb la despesa corrent i la fiscalitat. La parlamentària Maria Àngels Aché ha proposat substituir el límit de creixement de la despesa vinculat al PIB per un criteri de proporcionalitat entre despeses corrents i de capital, mentre que defensa eliminar el límit del 40% en imposició directa, considerat de difícil compliment.

Per la seva banda, Andorra Endavant ha mostrat voluntat de donar suport a la tramitació de les dues iniciatives per debatre-les en comissió, defensant una política de contenció i responsabilitat: “Cal gastar només allò que es té i endeutar-se només per invertir”, ha subratllat la presidenta del grup, Carine Montaner. També han remarcat la importància de mantenir una baixa pressió fiscal com a factor de competitivitat.

El grup parlamentari Socialdemòcrata ha criticat que la modificació de la llei sense un ajust fiscal integral podria perpetuar un model desequilibrat. El portaveu, Pere Baró, ha destacat que el PIB no és un indicador fiable per fixar límits de despesa corrent. En resposta, el president del grup Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha defensat la llei de 2014: “Ha donat molt bons resultats al llarg dels 11 anys de vigència”.

La tramitació d’aquesta reforma marca un pas important per ajustar l’estabilitat pressupostària a la realitat econòmica i garantir la transparència i l’eficàcia de les polítiques públiques a Andorra.