El Govern impulsa la nova Llei d’Arxiu i Patrimoni Documental per modernitzar la gestió digital a Andorra

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha presentat aquesta setmana el nou projecte de llei d’arxiu i patrimoni documental, una iniciativa que vol modernitzar la gestió dels arxius i adaptar-la al context tecnològic actual. 

Ho ha fet acompanyada de la directora del departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, i de la cap d’àrea d’Arxiu i Gestió Documental, Lídia Arbués.

“És imperatiu actualitzar la pràctica arxivística per garantir la conservació, l’accessibilitat i la seguretat dels documents en un entorn digital”, ha destacat De la Parte, que ha remarcat que el text respon a un “canvi de paradigma en l’arxivística”.

Què regula la nova llei d’arxius?

El projecte estableix que el sistema d’arxius haurà de seguir una metodologia professional, comptar amb personal tècnic qualificat i disposar d’instal·lacions adequades per garantir la correcta conservació i gestió documental.

Pel que fa al patrimoni documental, la llei defineix:

• Documents públics: aquells produïts pels poders públics amb més de 30 anys d’antiguitat o amb valor permanent.

• Documents privats: els de més de 100 anys, els declarats béns d’interès cultural, els inventariats o els que pertanyin a entitats rellevants per a Andorra amb més de 30 anys.

El Govern tindrà preferència en l’adquisició de fons privats i donarà suport a la seva gestió, prohibint el desmembrament dels arxius per preservar-ne la integritat.

Sistema unificat i garanties digitals

En l’àmbit públic, la norma obliga els titulars a disposar d’un sistema adequat de gestió documental que garanteixi l’autenticitat, integritat i fiabilitat dels documents, així com la interoperabilitat entre administracions.

A l’Administració General s’estableix l’obligació d’implantar un sistema unificat de gestió documental. A més, qualsevol contractació externa de serveis d’arxiu haurà de comptar amb un informe previ que asseguri que la documentació generada en l’exercici de funcions públiques continua sent de titularitat pública.

De la Parte ha defensat també la necessitat de fomentar la gestió privada dels arxius i de sensibilitzar la ciutadania sobre el valor dels fons familiars i patrimonials.

Converses amb el Bisbat d'Urgell

Un dels punts destacats és la situació dels arxius vinculats a Andorra que es troben fora del país, especialment els conservats pel Bisbat d’Urgell.

Bonell ha explicat que des de l’inici de la legislatura s’ha fet un esforç per digitalitzar o conservar còpies dels documents amb més de cent anys. “Seran consultables i estem en converses amb el Bisbat per avançar de manera àgil”, ha afirmat.

La ministra ha reconegut que el recent canvi de copríncep episcopal ha reiniciat el procés i que cal “deixar temps” per a les consultes tècniques pertinents. 

Tot i això, el ministeri manté converses insistents per garantir l’accés i la conservació dels documents relacionats amb Andorra, encara que no s’ha definit si la col·laboració es formalitzarà mitjançant un conveni o un altre instrument jurídic.

Un pas per preservar la memòria històrica

El projecte de llei aposta per noves eines tecnològiques que permetran consultar la documentació de manera més organitzada i accessible. 

“Hem d’estar ben preparats per afrontar aquest canvi i continuar avançant en la preservació de la nostra memòria històrica”, ha conclòs De la Parte.

Amb aquesta iniciativa, el Govern vol reforçar la protecció del patrimoni documental andorrà i adaptar-lo als reptes de la digitalització, garantint l’accés de la ciutadania als documents que formen part de la història del país.