El jutge imputa Carlos Mur després d'una denúncia del PSOE pels protocols de la vergonya
L’exmembre del SAAS i actual resident a Andorra se situa en el centre d’una causa per prevaricació
Un jutge de Getafe ha acordat imputar per un delicte de prevaricació a Carlos Mur, exmembre del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i resident actual a Andorra, després de la seva participació en els anomenats protocols de la vergonya que van impedir, durant els primers dies de la pandèmia de la Covid-19, el trasllat de persones majors des de residències a hospitals de la xarxa madrilenya.
Un jutge accepta a tràmit la denúncia del PSOE contra l'exmembre del SAAS Carlos Mur i decideix la seva imputació per un presumpte delicte prevaricació en els protocols de la residènciespic.twitter.com/LYaDiJGDeq
— La Veu Lliure (@laveulliure) March 24, 2026
Segons ha informat ElPlural, el magistrat considera que el seu jutjat és competent per tramitar una ampliació de denúncia presentada pel PSOE, encara que limita la investigació a les ordres dirigides a l’Hospital de Getafe i la Residència Geriàtrica Los Ángeles, descartant així una revisió de tot el territori de la Comunitat de Madrid.
Causes obertes
Carlos Mur va signar els documents que finalment van impedir el trasllat de residents, tot i que aquells amb assegurança privada sí que van ser atesos. Dos mesos després de l’inici de la pandèmia, la Comunitat de Madrid el va destituir. Durant aquests mesos, Mur ha defensat que únicament va “coordinar, revisar, signar i enviar els documents” a la vicepresidència de Sanitat, i que no va ser l’ideòleg dels protocols.
Al mateix temps, altres alts càrrecs, com Francisco Javier Martínez Peromingo, també estan sota lupa, ja que hi ha discrepàncies sobre qui va redactar o intervenir en els protocols originals. Peromingo, que es va mantenir a l’administració fins al juliol de 2023, reconeix la seva participació però assenyala Mur com a responsable dels possibles elements discriminatius.
El PSOE vol exercir l’acusació popular
El PSOE ha sol·licitat poder exercir l’acusació popular en aquesta causa, destacant que els fets podrien constituir no només un delicte de denegació de prestació sanitària per motius discriminadors, sinó també de prevaricació administrativa.
Segons l’informe elaborat per professionals liderats pel magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, moltes de les persones grans mortes en residències depenents de la Comunitat de Madrid van ser víctimes no només de la Covid-19 sinó de decisions i protocols que van limitar l’accés a l’atenció sanitària adequada, cosa que podria haver agreujat el seu estat i fins i tot accelerat la mortalitat.
