El Vaticà denuncia davant l’ONU "l’explotació de dones en la gestació subrogada"

El Vaticà ha presentat davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU) una denúncia sobre la explotació de dones en el context de la gestació subrogada, segons ha informat la Missió Permanent de la Santa Seu. 

En el document, es subratlla la necessitat de combatre la violència i l’explotació associades a aquesta pràctica, així com de reforçar la protecció de la dignitat de les dones i dels infants.

La declaració es va presentar en el marc d’un esdeveniment paral·lel a la 70a Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, on es va debatre la protecció dels grups més vulnerables davant possibles abusos.

El Vaticà va avalar la reproducció assistida

El Vaticà alerta que moltes dones que opten per la gestació subrogada ho fan per necessitats econòmiques, mentre que la majoria de les persones amb recursos que utilitzen aquest sistema no són elles mateixes les que participen en els processos de subrogació. Segons el text, la demanda de nens nascuts mitjançant aquesta pràctica ha superat àmpliament l’oferta, fet que genera un risc d’explotació i coacció.

El document planteja que la erradicació de la pobresa podria reduir significativament aquesta vulnerabilitat i que, en els països on la gestació subrogada comercial és legal, les dones poden quedar atrapades en una competència perjudicial per satisfer les demandes dels pares contractants.

Un total de 52 dones es van beneficiar el 2025 del finançament públic per a tècniques de reproducció assistida a Andorra, segons dades del Govern. Aquest suport, gestionat a través de la CASS, va suposar gairebé 97.000 euros en reemborsaments.

Durant l’any es van registrar 71 sol·licituds, de les quals 52 van ser aprovades i 19 denegades, mantenint-se una tendència estable des de la incorporació d’aquest servei a la cartera pública el 2023. Des d’aleshores, 157 persones han accedit a aquestes ajudes.

Les tècniques més utilitzades han estat la inseminació artificial i la fecundació in vitro, així com altres procediments complementaris com la crioconservació o el diagnòstic genètic. El Govern destaca que aquest programa garanteix l’accés als tractaments independentment de la situació econòmica.

Pel que fa a les denegacions, la majoria responen a criteris com superar els 42 anys, no complir requisits mèdics o manca de documentació.

Context institucional i debat jurídic

En el marc jurídic andorrà, cal recordar que el copríncep emèrit Joan-Enric Vives no va signar la llei vinculada a aquestes pràctiques, mentre que Emmanuel Macron sí que ho va fer. Aquesta situació dins del coprincipat ha permès que determinades pràctiques relacionades amb la reproducció assistida es puguin dur a terme legalment.

Tanmateix, segons indiquen fonts del Consell General, aquesta fórmula no seria aplicable en el cas de la despenalització de l’avortament, un debat que continua obert i amb implicacions institucionals diferents.

Els drets dels infants

La declaració també subratlla que els infants tenen drets que han de ser respectats, començant pel “dret moral a ser concebuts en un acte d’amor”. S’apunta que pràctiques com la mercantilització dels nens, incloent-hi el seu ús com a “productes defectuosos” en diagnòstics prenatals, contradiuen els principis d’una societat justa i poden afectar el desenvolupament dels infants.

Segons el Vaticà, aquests problemes no es poden solucionar només amb regulacions, i es celebra que la Conferència de La Haia de Dret Internacional Privat hagi decidit posposar un conveni sobre filiació jurídica en casos de gestació subrogada.

El Papa León XIV ha afirmat que “al transformar la gestació en un servei negociable, [la gestació subrogada] viola la dignitat tant del nen, reduït a un ‘producte’, com de la mare, explotant el seu cos i el procés procreatiu”