Els EUA analitzen si el FinCen va ser utilitzat amb fins polítics per tancar BPA
Benjamin Leon va expressar preocupació pel fet que el FinCen pogués haver estat usat amb fins extralimitats
Els Estats Units volen investigar si el tancament de Banca Privada d'Andorra (BPA) el 2015 es va dur a terme amb informació errònia o manipulat per interessos locals, en el marc d'una investigació sobre la possible mala utilització del mecanisme FinCen, un organisme del Tresor dels EUA destinat a combatre la criminalitat financera.
Segons LaVanguardia, el nou ambaixador dels EUA a Espanya i Andorra, Benjamin Leon, va assegurar davant el Senat que té la intenció de treballar amb el Departament del Tresor dels EUA, el Govern d’Andorra i el d’Espanya per aclarir si, en el seu moment, es va utilitzar la lluita contra el blanqueig de capitals com a eina per interessos polítics o personals.
En les seves intervencions davant el Senat, Leon va reconèixer que el cas de BPA pot semblar menor, però va expressar preocupació pel fet que el FinCen pogués haver estat usat amb fins que no estiguessin relacionats amb la seva missió original.
L' enfocament ha suscitat l'interès dels Estats Units per aclarir les circumstàncies de la liquidació d'aquesta entitat bancària andorrana, que va ser tancada arran d'una alerta per suposada relació amb diners provinents de la criminalitat.
La denúncia va ser iniciada pel servei d’intel·ligència espanyol i el SEPBLAC, organisme del Ministeri d’Hisenda, que va alertar el FinCen sobre possibles irregularitats.
El cas BPA i les qüestions polítiques internacionals
La qüestió va ser plantejada en una audiència del Senat nord-americà a l’octubre de 2025 pel senador Bill Hagerty, aliat del president Donald Trump, que va subratllar la necessitat d’investigar si el FinCen havia estat utilitzat per fins aliens a la seva tasca de combat contra la criminalitat organitzada i el blanqueig de capitals.
Aquest fet destaca la tensió que envolta la relació entre els EUA, Espanya i Andorra, en particular pel que fa a les actuacions de les autoritats espanyoles i l'ús de mecanismes internacionals com el FinCen.
En aquest sentit, es planteja la possibilitat que s’hagués produït un error o manipulació de la informació, una situació que els Estats Units consideren greu si es confirma que el sistema va ser utilitzat amb altres fins polítics.
El cas BPA va provocar una important crisi financera i política a Andorra, ja que va ser el primer gran escàndol bancari del Principat. A partir d’aquest moment, les autoritats andorranes van reforçar els controls i la regulació financera per evitar que es repetissin incidents similars, i el tancament del banc va deixar un rastre de dubtes sobre la transparència i la gestió del sistema financer del país.
El paper de Villarejo
Recentment, l’ex comissari José Manuel Villarejo va declarar a Andorra com a testimoni en el cas del BPA, el que ha donat més rellevància a la investigació. Villarejo ha estat vinculat en diverses ocasions a casos d’espionatge i manipulació de l’opinió pública a Espanya, i la seva implicació ha afegit més tensió al cas.
Per a Andorra, la investigació oberta per les autoritats nord-americanes pot representar un repte en la seva imatge internacional, ja que la seva gestió bancària i financera es podria veure qüestionada davant la comunitat internacional si es demostra que el país no va actuar de manera transparent en aquest afer.
Amb tot, la investigació està en marxa, i el Govern d'Andorra espera que els acords de col·laboració amb els Estats Units ajudin a aclarir els fets i a garantir que qualsevol acció futura s’ajusti a la legalitat i la transparència.
