Els propietaris de terres destaquen la seguretat jurídica de les mesures sobre la inversió estrangera
Duró ha recordat que l’associació ja havia fet propostes en aquesta línia des del 2021
osep Duró, president de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA), ha valorat aquest dijous el nou projecte de llei sobre inversió estrangera i residència passiva a Andorra, aprovat recentment pel Govern i que entrarà a tràmit parlamentari la setmana vinent.
En declaracions a La Veu Lliure, Duró ha recordat que l’associació ja havia fet propostes en aquesta línia des del 2021-2022, i ha destacat la demora en la seva aplicació:
“Han calgut quatre anys perquè es comenci a tenir en compte una sèrie d’indicacions que nosaltres, com a associació de propietaris, vam plantejar i vam escriure ja abans a diferents ministres i autoritats, i sé que fins ara no s’havien pres mesures en aquest sentit”.
La confiança en la seguretat jurídica
Duró ha recordat que, en comparació amb altres països com Suïssa, on les inversions estrangeres paguen fins al 30%, Andorra havia establert un tipus del 3% a Quindaro, i que aquestes mesures pretenen ordenar la inversió sense desestabilitzar el mercat entornal.
“A nivell fiscal, el mercat encara té marge, però s’ha de fer en aquest sentit. També hem defensat que una part dels dipòsits es quedi propera al govern, per garantir que quan els inversors marxin, el mercat es mantingui actiu.”
El president de l’APTA ha subratllat que l’objectiu principal és donar seguretat jurídica, permetent al Govern assegurar que els diners dels inversors puguin participar en àmbits socials, culturals i esportius:
“No podem dir que estem completament contents, però veient que al cap d’uns anys es comencen a prendre mesures que ja vam proposar, és positiu per a l’estat i per garantir seguretat jurídica”.
Noves mesures
El projecte de llei introdueix diverses mesures clau per reforçar el control sobre la inversió estrangera i garantir la sostenibilitat econòmica i social del país. Entre elles, s’incrementa l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, passant del 3% al 6% pel primer immoble i al 10% per a les propietats addicionals.
També s’eleva la inversió mínima per obtenir la residència passiva, que passa de 600.000 a 800.000 euros, i es modifiquen les aportacions a fons perdut, fixant 30.000 euros no recuperables per treball per compte propi i residència passiva, amb 6.000 euros addicionals per cada persona a càrrec.
Pel que fa al control migratori, s’introdueix una nova autorització temporal per a contractació en origen, mentre que la regulació d’activitats comercials preveu l’elaboració d’un estudi per identificar sectors que podrien requerir normativa més estricta. L’objectiu global d’aquestes mesures és ordenar la inversió estrangera, consolidar la Llei Òmnibus i assegurar que les inversions contribueixin a la sostenibilitat i l’equilibri del mercat immobiliari i del país.
