Enrique Moris denuncia una "doble vara de mesurar" sobre el dret a opinar i votar a Espanya
En una publicació, l'empresari resident critica el que qualifica de "curiosa manera d'entendre la democràcia"
L'empresari i creador de contingut Enrique Moris, resident a Andorra, ha expressat el seu desacord amb el tracte que, al seu parer, reben els espanyols que viuen a l'estranger en el debat polític.
Ho ha fet a través d'una publicació a la xarxa social X, on defensa que els ciutadans que han contribuït durant anys al país no haurien de veure qüestionada la seva opinió pel fet de residir fora d'Espanya.
A ver si me entero. Yo, español, viviendo en Andorra y después de haber pagado millones de euros a Hacienda, no puedo ni debo opinar ni participar en determinadas decisiones sobre España. Pero alguien recién nacionalizado, que no ha vivido nunca en España, sí puede influir con su…
— Enrique Moris (@kike_moris) June 30, 2026
"A veure si m'assabento. Jo, espanyol, vivint a Andorra i després d'haver pagat milions d'euros a Hisenda, no puc ni he d'opinar ni participar en determinades decisions sobre Espanya. Però algú acabat de nacionalitzar, que no ha viscut mai a Espanya, sí que pot influir amb el seu vot", afirma en el seu missatge.
Defensa el paper dels espanyols residents a l'estranger
Moris considera que existeix una contradicció en la manera com es valora la participació dels espanyols que resideixen fora del país. Segons sosté, el fet d'haver desenvolupat la seva trajectòria professional a Espanya i haver contribuït fiscalment durant anys no hauria de restar legitimitat a les seves opinions sobre l'actualitat política.
En la mateixa publicació, l'empresari critica el que qualifica de "curiosa manera d'entendre la democràcia" i es pregunta si aquesta visió respon a "la mentalitat de l'esquerra".
Un debat recurrent
Les declaracions de Moris s'emmarquen en un debat que reapareix periòdicament sobre la participació política dels espanyols residents a l'estranger, el dret de vot dels ciutadans nacionalitzats i els criteris que determinen la participació en la vida pública.