Experts destaquen que l’incendi d’Arinsal revela vulnerabilitats en les cobertes modernes

L’incendi ocorregut recentment a Arinsal no només ha deixat imatges impactants, sinó que també ha posat de relleu importants deficiències constructives en edificis rehabilitats amb criteris energètics moderns. 

Segons l’arquitecte Pau Iglesias, d’Ariet Studio, la propagació del foc no es va produir principalment per les façanes o interiors, sinó a través de les cobertes dels edificis, un factor que cal tenir molt en compte en la planificació i rehabilitació urbanística.

Les cobertes, un canal ocult per al foc

Els edificis afectats comptaven amb solucions habituals en rehabilitació energètica: una capa d’aïllament sobre la coberta existent de tissella de fusta amb cambra d’aire ventilada. Aquest sistema és correcte constructivament, ja que evita condensacions i allarga la vida de la fusta. Tanmateix, Iglesias adverteix que en situacions extremes, la cambra ventilada pot actuar com un conducte per al foc, permetent que el foc avanci ràpidament i de manera gairebé invisible d’un edifici a un altre. 

L’arquitecte subratlla que no tots els materials responen igual davant el foc. El poliestirè extruït (XPS) és altament combustible, el poliisocianurat (PIR) resisteix millor però segueix sent orgànic, mentre que la llana de roca és incombustible i pot frenar la propagació. "Aquesta diferència, sovint secundària en fase de projecte, esdevé crítica en situacions reals", explica Iglesias.

El vent, un factor clau en l’extinció

El fort vent present durant l’incendi va actuar com a aliment per al foc, augmentant la intensitat i propagant les brases. Això va dificultar enormement les tasques dels bombers, accelerant la transmissió de l’incendi entre cobertes.  

Quan el foc es propaga a través d’una coberta ventilada, localitzar-lo i apagar-lo es torna especialment complex. Els equips d’emergència sovint han d’actuar de manera destructiva, obrint cobertes per accedir al focus real. Això posa en evidència la necessitat que el disseny arquitectònic inclogui la facilitat d’intervenció en cas d’emergència. 

L’incendi convida a repensar la construcció contemporània: Prioritzar materials resistents al foc, sectoritzar les cobertes per evitar canals continus de propagació, dissenyar els edificis tenint present l’evacuació i la seguretat dels ocupants i integrar criteris que facilitin la intervenció dels equips d’emergència. Segons Iglesias, “el principi bàsic del disseny ha de ser garantir que totes les persones puguin evacuar abans que l’edifici esdevingui insegur. La seguretat ha de començar des del projecte”.