La pressió fiscal d’Andorra ha augmentat fins al 28,4% durant el 2025
L’increment de nou dècimes s’explica sobretot per la fiscalitat immobiliària, l’impost de societats i les rendes més altes
La pressió fiscal d’Andorra es va situar en el 28,4% l’any 2025, segons les dades presentades pel ministre de Finances, Ramon Lladós. La xifra representa un increment de nou dècimes respecte de l’any 2024, quan la pressió fiscal era del 27,5%.
Malgrat aquest augment, Lladós ha volgut deixar clar que l’increment no es deu a una pujada general dels tipus impositius. El ministre ha remarcat que no s’han modificat els tipus dels principals impostos del país, com ara l’IRPF, l’impost de societats o l’IGI.
La pressió fiscal no mesura només els impostos que paguen els ciutadans i les empreses, sinó que inclou els tributs del Govern, els impostos comunals i les cotitzacions a la CASS, en relació amb el producte interior brut (PIB).
En altres paraules, indica quina part de la riquesa que es genera al país acaba canalitzada a través dels impostos i les cotitzacions socials.
Tres factors expliquen l’augment
Segons el ministre de Finances, l’augment de la pressió fiscal respon principalment a tres factors.
El primer és la major recaptació vinculada al mercat immobiliari. En aquest àmbit, destaca especialment l’impost sobre la inversió estrangera en immobles, que ha recaptat gairebé un 40% més que l’any anterior.
A aquest increment s’hi suma l’augment de la fiscalitat sobre les compravendes d’immobles a curt termini. El sistema estableix una tributació més elevada com menys temps fa que es posseeix l’immoble, amb una reducció progressiva del gravamen fins al desè any. En el cas dels no residents, però, aquesta tributació es manté.
El segon factor és l’augment de la recaptació de l’impost de societats. L’any 2025 s’ha començat a reflectir plenament la modificació introduïda al final de l’anterior legislatura, que estableix que totes les empreses han de tributar com a mínim pel 3% dels seus beneficis.
Lladós ha explicat que aquesta modificació no implica necessàriament que les empreses acabin pagant més impostos a llarg termini, sinó que modifica la manera com es distribueix la tributació en el temps i limita determinades deduccions.
El tercer factor és l’augment de la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), especialment entre les rendes més elevades. El ministre ha assenyalat que l’increment més important prové de les persones amb ingressos superiors als 200.000 euros anuals, un grup que representa aproximadament el 3% de les persones que presenten l’IRPF.
Lladós defensa una fiscalitat «dirigida»
El ministre de Finances ha defensat que l’augment de la pressió fiscal no afecta de la mateixa manera tota la població.
Segons Lladós, la majoria de ciutadans no ha patit un impacte significatiu derivat d’aquest increment si no són inversors estrangers, no compren i venen immobles en períodes curts de temps i no disposen de rendes especialment elevades.
En aquest sentit, ha defensat una fiscalitat més centrada en determinades activitats i perfils econòmics. «No han pujat els tipus impositius dels principals impostos», ha insistit, en referència a l’IRPF, l’impost de societats i l’IGI.
Lladós considera que aquest tipus de recaptació és positiu perquè permet obtenir més recursos per finançar serveis públics i inversions. També ha defensat que Andorra continua tenint una pressió fiscal inferior a la de països veïns com França i Espanya.
El Govern admet que la pressió fiscal podria continuar augmentant
Pel que fa al futur, el ministre ha reconegut que la pressió fiscal podria tornar a augmentar, tot i que considera que probablement no ho farà al mateix ritme que durant els darrers anys.
Lladós ha apuntat que l’augment de la recaptació continuarà estant vinculat, sobretot, a les activitats que més creixen en relació amb el conjunt de l’economia, com el sector immobiliari i les rendes més elevades.
En canvi, considera que l’efecte de la modificació de l’impost de societats ja no hauria de tenir el mateix impacte en els pròxims exercicis.
El ministre ha defensat que l’objectiu del Govern no és assolir una pressió fiscal concreta del 28%, sinó aplicar els impostos en aquelles operacions i activitats que es considera que tenen una major capacitat de contribuir.
En aquest sentit, ha defensat especialment la fiscalitat sobre els immobles dels no residents, les plusvàlues generades per les compravendes a curt termini i les rendes més altes.
En resum, Lladós ha assegurat que l’impost sobre la inversió estrangera té, a més d’una funció recaptatòria, un objectiu dissuasiu, i ha considerat que la recaptació obtinguda demostra que la mesura està donant resultats.
