L’acord d'associació entra en fase decisiva: el 20 de maig el revisa el COREPER II i el 22 el vota el Consell de la UE

Les negociacions per a l’acord d’associació entre la Unió Europea, Andorra i San Marino entren en una fase determinant del seu calendari institucional, amb dues dates que han passat a ser claus: el 20 de maig, amb la reunió del COREPER II, i el 22 de maig, amb la sessió del Consell de la Unió Europea.

Aquest ajustament no és menor: respon a un canvi en el procediment d’aprovació del text, després que el grup de treball de l’EFTA dins del Consell no aconseguís la unanimitat necessària per validar l’acord en la seva forma simplificada.

Per què aquestes dates són tan importants?

Aquestes dues reunions representen els últims passos polítics abans de l’aprovació formal de l’acord. En el sistema europeu, el procés acostuma a seguir una via tècnica anomenada “punt A”, que permet aprovar textos sense debat polític si no hi ha oposició.

En aquest cas, però, aquesta via s’ha bloquejat. Una reserva presentada per Bulgària ha impedit que el text es validi automàticament, fet que obliga ara a elevar la decisió a un nivell polític més alt.

Això implica que el dossier ja no és només tècnic, sinó que requereix acord explícit entre els estats membres.

Dos dies després, el 22 de maig, es reuniria el Consell de la Unió Europea, que és l’òrgan amb capacitat d’atorgar l’aprovació política definitiva de l’acord.

Si en aquest punt hi ha unanimitat, l’acord podrà avançar cap a les fases finals del procés de ratificació entre les parts implicades.

El canvi de calendari s’ha produït perquè el grup de treball de l’EFTA no va poder validar el text dins del termini previst. Segons diverses fonts, una reserva d’un estat membre, atribuïda a Bulgària, ha estat suficient per bloquejar la via ràpida.

Malgrat aquest endarreriment, el Govern d’Andorra manté un missatge de tranquil·litat institucional. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha afirmat que l’executiu no veu indicis de bloqueig real ni per part de Bulgària ni d’Espanya, tot i que reconeix que no es pot confirmar formalment si existeixen objeccions registrades.

Segons Casal, el procés continua en una fase de “final d’estabilització del text”, i aquest ajustament de calendari no altera el full de ruta general de l’acord.