L’Alt Urgell posa fil a l’agulla a l’habitatge amb la propera constitució de la Taula comarcal
La Taula vol ser un fòrum per debatre actuacions específiques i estudiar la possible redefinició de l’Oficina Comarcal d’Habitatge
El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha aprovat aquest dijous diversos punts destacats en el seu ple ordinari, entre els quals destaca la creació de la Taula d’Habitatge, que es constituirà el proper 13 de novembre.
L’òrgan pretén analitzar la situació residencial a la comarca i definir línies d’actuació concretes, amb la participació d’ajuntaments, entitats privades, col·lectius socials i institucions com la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya.
Segons RadioSeu, la presidenta del Consell, Josefina Lladós, ha subratllat que “la nostra comarca no s’escapa del problema greu que suposa l’accés a l’habitatge”, tot destacant la diversitat de situacions segons els municipis.
La Taula vol ser un fòrum per debatre actuacions específiques i estudiar la possible redefinició de l’Oficina Comarcal d’Habitatge, per adaptar-la millor a les necessitats de l’Alt Urgell.
La gent gran i adaptació dels accessos
A més, el ple va aprovar per unanimitat els estatuts del Consell Consultiu de les Persones Grans, amb un període de 30 dies d’exposició pública per a al·legacions, i diversos convenis amb la Generalitat i instituts locals perquè alumnes de 3r i 4t d’ESO puguin fer hores de servei comunitari al refugi supracomarcal d’animals de Benavarre.
També es van aprovar actuacions de millora en camins d’accés a infraestructures municipals, amb una inversió de 140.000 euros entre Castellciutat i Montferrer, i la renovació per quatre anys del conveni amb la Síndica de Greuges per garantir l’atenció presencial a la comarca.
En l’apartat de precs, el grup Compromís-CP va reclamar aclariments sobre l’ús del catàleg de camins del projecte Camina Pirineus, qüestionant la seva validesa jurídica i la possible responsabilitat del Consell i dels ajuntaments implicats. A més, va sol·licitar que el Consell comarcal promogui protocols de protecció del personal públic davant assetjament o represàlies laborals, després d’una sentència que declarava nul l’acomiadament d’una treballadora del Servei d’Atenció Domiciliària gestionat a través del CAPAU.
