L'FMI preveu una desacceleració d’Andorra el 2026 després de dos anys de fort creixement
L'FMI també alerta sobre la vulnerabilitat del país davant interrupcions en les infraestructures transfrontereres
El Fons Monetari Internacional preveu que l’economia d’Andorra entri en una fase de desacceleració el 2026, després de dos anys en què el creixement ha superat les expectatives.
Segons la consulta anual publicada per l’organisme, el producte interior brut (PIB) va créixer un 3,9% el 2025, impulsat principalment per l’activitat en els serveis financers, el sector immobiliari i la construcció.
Es tracta del segon any consecutiu en què el creixement ha sorprès a l’alça, consolidant la recuperació econòmica del país.
La inflació, per la seva banda, es va moderar fins al 2,4% el 2025, tot i que mostra una tendència a l’alça. El mercat laboral es manté en nivells pròxims a la plena ocupació, mentre que el superàvit per compte corrent continua sent molt elevat, situant-se al voltant del 15,9% del PIB.
Malgrat aquest bon comportament recent, l'FMI anticipa una reducció del creixement fins al 2,1% el 2026, en un context internacional més incert. A mitjà termini, l’economia andorrana tendirà a estabilitzar-se al voltant del seu creixement potencial, estimat en l’1,5% anual cap al 2030.
Riscos i reptes estructurals que condicionen el futur
L’informe assenyala que els riscos a curt termini es concentren principalment en factors externs. En particular, una prolongació de la guerra a l'Orient Mitjà o noves tensions comercials podrien reduir el creixement dels principals socis d’Andorra, afectant la demanda exterior i incrementant la inflació a través de l’augment dels preus d’importació.
En aquest sentit, es preveu que la inflació se situï al voltant del 3% el 2026, abans de tornar progressivament cap a l’objectiu del 2%.
L'FMI també alerta sobre la vulnerabilitat del país davant interrupcions en les infraestructures transfrontereres, com ja han evidenciat recents talls temporals de carreteres.
A mitjà i llarg termini, els principals riscos són de caràcter estructural. L’envelliment de la població incrementarà la despesa en pensions i sanitat, exercint pressió sobre les finances públiques si no s’adopten reformes. A més, la manca d’habitatge assequible podria agreujar l’escassetat de mà d’obra, limitant el creixement.
El canvi climàtic és un altre factor de risc destacat, especialment per al sector turístic, clau en l’economia andorrana. L’augment de les temperatures i la major freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems podrien afectar tant la infraestructura com l’activitat econòmica.
Malgrat aquests riscos, el Fons valora positivament la solidesa del sistema financer andorrà, així com la gestió fiscal prudent, que ha permès mantenir superàvits i reduir el deute públic.
En aquest context, l’organisme recomana combinar aquesta prudència amb reformes estructurals que impulsin la productivitat i la diversificació econòmica.
Finalment, destaca que un eventual acord d’associació amb la Unió Europea podria representar una oportunitat per reforçar la resiliència econòmica, millorar l’accés als mercats i atraure inversió estrangera.
