Lladós defensa la "situació envejable" en finances d'Andorra

“La situació de deute que tenim avui en dia, envejable i molt positiva, és especialment envejable i s'ha fet molt bona feina aquests darrers anys; el poc deute que tenim és històric”.

D'aquesta manera ha respost el ministre de Finances, Ramon Lladós, les crítiques sorgides arran de la presentació del projecte de llei de pressupost del 2026, i ha remarcat que les xifres cal “posar-les en context” i tenir en compte que l'endeutament que té el país és “històric” i generat sobretot entre el 2002 i el 2012, ja que llavors la inversió que es duia a terme se satisfeia endeutant l'Estat. De totes maneres, ha emfasitzat que es tracta d'un endeutament baix.

“Si només mires històries aïllades et pots pensar que hem deixat d'invertir i que ens hem endeutat. És precisament el contrari, hem seguit invertint sense fer que els que vindran després paguin”, ha remarcat Lladós.

Durant la compareixença davant la Comissió legislativa de Finances i Pressupost, ha aportat dades per defensar el seu argument. Entre el 2002 i el 2012, “de manera recurrent”, l'Estat es va endeutar, ja que la inversió es feia amb nou deute. En aquest període, l'endeutament va passar del 8,6% al 34,3% del PIB, un increment de 25,7 punts.

En canvi, entre el 2023 i el 2026, les inversions s'han finançat amb ingressos propis i el deute ha anat disminuint. Lladós ha destacat que el 2025 es tancarà amb un deute proper al 30% del PIB (desglossat en: 22,5 punts d'abans del 2012; 5 punts arran de la pandèmia i 2,5 punts per reserves internacionals). S’han reduït 16 punts des del 2021, quan el deute va augmentar per la Covid, i serà el nivell més baix des del 2011.

A més, la reducció del deute s'ha fet mentre es crea estalvi: el compte de compensació tindrà 20 milions el 2027, ja hi ha 107 milions en reserves internacionals i està prevista la recompra de 50 milions de deute entre finals d'aquest any i el 2026. Pel que fa a les inversions del període 2023-2026, ascendeixen a 261 milions d'euros, finançats “exclusivament mitjançant ingressos recurrents i sense necessitat de nou endeutament”.

També ha defensat la bona gestió pel que fa a la despesa financera: el 2012 era de 12 milions (7,5% del pressupost) i el 2026 es preveu que sigui de 16,8 milions (2,2%).

Resposta a les crítiques

Davant les acusacions que el pressupost és curterminista, fetes per Pere Baró (PS) i Cerni Escalé (Concòrdia), el ministre ha afirmat que el pressupost té “tres horitzons”:

1. Resoldre problemes a curt termini (habitatge, poder adquisitiu).

2. Reforçar l’estat del benestar (“no és curt termini”: educació, salut i seguretat).

3. Invertir en futur: infraestructures, habitatge, digitalització i innovació.

“Curt termini seria, mira, vaig a fer carreteres i m'endeuto perquè sortiré a la foto i serà molt agradable”, ha etzibat. Ha insistit que el pressupost té un equilibri adequat entre reptes immediats, benestar i inversió sense hipotecar el futur.

Sobre la dependència dels sectors tradicionals, Lladós ha assegurat que això “cada vegada és menys així”. “Hem de ser capaços de complementar el teixit econòmic actual amb coses que no fem avui en dia”, ha remarcat, subratllant la presència d'empreses de valor afegit i menys consumidores de recursos.

Responent a Escalé sobre la dependència de l’economia espanyola, el ministre ha afirmat que “cada vegada menys” i que s’està treballant per diversificar.

Quant a l'augment de despesa corrent, ha recordat que la despesa de personal és “poc reversible”, però ha defensat les millores salarials i ha assenyalat que altres inversions sí que són ajustables, com la gratuïtat del transport públic.

Baró ha acusat l'executiu de descapitalitzar FEDA i Andorra Telecom pel repartiment de dividends. Lladós ha respost que els beneficis es reparteixen després d'assegurar les inversions de futur i que l'executiu ha defensat el monopoli d'aquestes empreses en l’acord d’associació.

En definitiva, el titular de Finances ha reivindicat un pressupost que “afronta els reptes principals del país” i ha assegurat que enguany les disposicions finals inclouen molts menys canvis legislatius que l'any passat.