Marsol diu que l’aixecament de les pròrrogues de lloguer serà progressiu i garantista
Baró ha elevat el to i ha criticat el balanç del Govern en matèria d’habitatge
“El mercat que qui governa, vostès són ostatges”. Aquesta ha estat la crítica del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, al Govern d’Andorra, després de l’anunci sobre l’aixecament de les pròrrogues als topalls del lloguer. L’oposició ha denunciat la manca de concreció sobre com i quan s’aixecaran les actuals pròrrogues dels contractes de lloguer, mobilitzant les demandes del conseller.
La ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, ha assegurat que l’aixecament serà “progressiu i garantista”, però ha evitat detallar mesures concretes fins que el projecte de llei estigui completament tancat.
Baró ha interpel·lat Marsol citant les declaracions del president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Jordi Marticella, que advertia de possibles increments de fins al 30% en alguns lloguers un cop finalitzin les pròrrogues. Segons Baró, el Govern manté un “silenci còmplice” davant l’alarma social, amb ciutadans preocupats per perdre l’habitatge o no poder afrontar futurs augments.
Marsol ha defensat que el Govern d’Andorra manté reunions periòdiques amb tots els actors del sector i ha garantit que no hi haurà una descongelació immediata dels contractes. “No operarem una descongelació absoluta ni immediata”, ha recordat, citant també el cap de Govern, Xavier Espot. Tot i això, la ministra ha insistit que les línies concretes del projecte de llei es faran públiques només quan estigui tancat, per prudència davant la sensibilitat del tema.
Crítiques a la política d’habitatge del Govern
Baró ha elevat el to i ha criticat el balanç del Govern en matèria d’habitatge, assegurant que les pròrrogues, dissenyades per guanyar temps i regular el mercat, s’han convertit en “temps perdut i zero resultats”. Ha destacat l’augment del preu del metre quadrat, que ha passat de 2.500 euros el 2020 a més de 4.100 euros el 2024, com a prova del fracàs de les polítiques actuals, alertant que la classe treballadora està expulsada del país.
Marsol ha rebutjat aquestes acusacions, defensant que el Govern és “el que més ha treballat per l’habitatge”, recordant la congelació dels lloguers des del 2019, les inversions pressupostàries i el desplegament del parc públic. També ha ressaltat la recollida de dades a través del sistema SICAR, amb més de 4.600 contractes registrats.
Necessitat de transparència en el mercat de lloguer
Baró ha recriminat al Govern la manca de dades públiques sobre compravendes i preus d’habitatge. Marsol ha defensat que aquestes dades sí que es publiquen de manera agregada a través del Departament d’Estadística, garantint la confidencialitat.
Altres grups parlamentaris han entrat en el debat. Des de Concòrdia, Pol Bartolomé ha demanat informes comparatius internacionals abans de tramitar la llei. “Les decisions en polítiques d’habitatge han de basar-se en evidències i experiències internacionals”, ha afirmat. Marsol ha indicat que els treballs estan avançats. Per la seva banda, Carine Montaner, d’Andorra Endavant, ha proposat models de transparència com el de Dubai, amb informació pública de preus per zones i característiques dels immobles. Marsol s’ha mostrat oberta a explorar una major desagregació de dades dins dels límits legals.
Terminis i projecte de llei
Pel que fa als terminis, Marsol ha avançat que el Govern d’Andorra treballa amb l’objectiu de presentar el projecte de llei abans de finals d’any, tot i que ha evitat concretar mesures com possibles topalls o mecanismes per evitar un mercat de lloguer a dues velocitats.
