“No és una lluita entre joves i boomers, sinó un estat del benestar que trontolla”

Les dificultats per accedir a un habitatge, emancipar-se i desenvolupar un projecte de vida estable estan alimentant el descontentament d'una part important de les noves generacions, que cada vegada qüestionen més la capacitat del sistema per oferir les mateixes oportunitats que van tenir els seus pares. 

Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona ‘Boomers enfront joves: quin futur volem i com el construïm?’, celebrada aquest divendres en el marc de la 37a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu.

La politòloga i periodista Estefania Molina, autora del llibre Los hijos de los boomers, va advertir que molts joves perceben que l’ascensor social s’ha aturat i que l’esforç ja no garanteix una millora de les condicions de vida. 

Segons va explicar, la impossibilitat d’independitzar-se o d’accedir a un habitatge és una realitat que afecta una part significativa de la seva generació.

Molina va aportar dades que reflecteixen una creixent desafecció envers el sistema polític i econòmic actual. En aquest sentit, va assenyalar que un de cada quatre joves estaria disposat a valorar alternatives autoritàries davant la percepció que la democràcia no respon a les seves expectatives vitals. Igualment, va remarcar que un de cada tres es mostra contrari al pagament d’impostos.

La politòloga va defensar que aquest malestar no és conseqüència d’una manca de cultura de l’esforç, sinó del canvi de context econòmic i social. 

Com a exemple, va recordar que a finals dels anys vuitanta una persona podia adquirir un habitatge amb aproximadament tres anys de salari, mentre que actualment es necessiten entre quinze i vint anys d’ingressos per assolir el mateix objectiu.

Durant la seva intervenció, també va alertar sobre l’augment de les desigualtats i va criticar que les prioritats pressupostàries de les darreres dècades hagin afavorit principalment les pensions i la despesa sanitària, mentre que polítiques relacionades amb l’habitatge o el transport no han experimentat un desenvolupament equivalent.

Molina va apuntar igualment al pes electoral de la generació dels ‘baby boomers’ com un factor determinant en l’orientació de moltes decisions polítiques. 

Segons va afirmar, bona part de les mesures legislatives continuen pensades per satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu, mentre que moltes famílies es veuen obligades a mantenir econòmicament els seus fills adults, una situació que contribueix a l’empobriment juvenil.

Per la seva banda, el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López, va advertir dels reptes que planteja l’envelliment demogràfic i del creixement constant de la despesa vinculada a les pensions i la sanitat. També va criticar les polítiques que traslladen els costos al futur mitjançant l’endeutament públic, ja que considera que aquesta estratègia acabarà condicionant les oportunitats de les generacions més joves.

En l’obertura de la jornada, la rectora de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balsells, va reivindicar la necessitat de preservar el talent de les noves generacions i garantir un relleu adequat en àmbits com l’universitari. Segons va advertir, una mala gestió del traspàs de coneixement podria comportar una pèrdua significativa de capital humà.

Malgrat el títol del debat, Estefania Molina va rebutjar la idea d’un conflicte entre generacions i va assegurar que el problema és estructural. “No és una lluita entre joves i boomers, sinó un estat del benestar que trontolla”, va concloure.