Noruega investiga l’expresident Thorbjørn Jagland pels seus contactes amb Epstein

La Fiscalia noruega ha obert una investigació contra l’exprimer ministre laborista Thorbjørn Jagland, també exlíder del Comitè Nobel de la Pau i expresidente del Consell d’Europa, per possibles delictes de corrupció relacionats amb els seus contactes amb el pederasta condemnat nord-americà Jeffrey Epstein.

Els documents difosos la setmana passada per les autoritats estatunidenques indiquen que Jagland i Epstein van mantenir contacte entre 2016 i 2018, van discutir una inversió immobiliària conjunta i el polític noruec va arribar a planificar un viatge a l’illa del milionari, que finalment no es va realitzar.

“Hi ha motius raonables per a la investigació, donat que Jagland va ocupar càrrecs de gran responsabilitat com a líder del Comitè Nobel i secretari general del Consell d’Europa durant el període cobert pels documents revelats”, va declarar Pål K. Lønseth, director de la unitat de delictes econòmics de la Fiscalia (Økokrim).

Pressió política i implicacions dels contactes

Jagland ja havia reconegut anteriorment la seva relació amb Epstein, tot i que no tan extensa, i fa pocs dies va admetre haver tingut un “mal judici”, subratllant que els contactes no estaven relacionats amb la vida privada del milionari, mort el 2019. 

Økokrim investigarà si Jagland va rebre regals, viatges o préstecs gràcies a la seva posició i ha sol·licitat al Ministeri d’Afers Exteriors que li aixequi la immunitat com a exlíder d’una organització internacional.

A més, aquest divendres el Partit del Progrés, principal força opositora a Noruega, ha demanat la creació d’una comissió independent per investigar els contactes de diversos diplomàtics noruecs amb Epstein. La líder del partit, Sylvi Listhaug, ha convidat els altres grups a reunir-se la setmana vinent per debatre aquesta possibilitat, que ha estat rebutjada pel primer ministre laborista Jonas Gahr Støre, que governa en minoria.

Els documents també mencionen l’exministre i diplomàtic noruec Terje Rød-Larsen i la seva esposa, l’exambaixadora Mona Juul, així com contactes de Børge Brende, expresident del Fòrum Econòmic Mundial i exministre d’Afers Exteriors.

Encara no s’ha aclarit si en les investigacions es consideraran els contactes amb Epstein de la princesa Mette-Marit, esposa de l’hereu Haakon, que aquesta setmana s’ha disculpat públicament després de reconèixer que la seva relació amb el milionari va ser més estreta del que havia admès inicialment.

Visites a Andorra

Un dels correus més polèmics és del 25 de maig de 2012, un dia després d’una visita oficial de Jagland a Albània, on comentava de manera personal sobre “noies molt guapes”. Tot i que era un missatge personal, el destinatari de l’email estava vinculat a un reclutador de joves per a l’elit mundial, la qual cosa li dona un context sensible.

Uns mesos després, el 14 d’octubre de 2012, Jagland planejava un viatge a Andorra, segons un correu enviat des d’Oslo, abans de desplaçar-se a Berlín per reunir-se amb Angela Merkel. Aquest viatge coincidia amb la presidència semestral d’Andorra al Consell d’Europa, i Jagland va ser rebut oficialment al Principat, sense evidència de trobades fora del protocol.

Entre març i abril de 2014, altres correus fan referència a la logística d’una possible visita de Jagland i la seva família a l’illa privada de Epstein, amb una estada prevista d’11 dies, encara que finalment no es va produir.

Jagland va visitar Andorra en diverses ocasions per motius institucionals, destacant la Universitat d’Estiu de 2016, on va posar en valor el model educatiu andorrà, i el 2018, quan es va reunir amb l’aleshores cap de Govern Antoni Martí a Estrasburg.

Finalment, un correu del 28 de juny de 2012 amb l’assumpte “Andorra” incloïa una fotografia amb el missatge: “Un cap d’Estat que no coneixes”, revelant la connexió entre les visites oficials i els contactes amb Epstein.