Pirates Andorra admet que està “fent papers” i avisa: “aviat serem públics”
Tot i comptar només amb 88 seguidors, el compte ha despertat atenció dins l’àmbit polític
El moviment Pirates Andorra ha reaparegut recentment a Instagram, on es defineix com una “comunitat que vol una Andorra més transparent, justa i digital”. Malgrat que afirmen que encara no són un partit oficial, asseguren que volen créixer “des de baix per construir una democràcia real, oberta i accessible a tothom”.
Salt a primera línia política
En declaracions a La Veu Lliure, fonts del col·lectiu han explicat que el nucli de la comunitat “es troba actiu des del 2012” i han avançat que “aviat serem públics”, deixant entreveure la possibilitat d’una futura formalització com a partit polític.
Tot i comptar només amb 88 seguidors, el compte ha despertat atenció dins l’àmbit polític: entre els qui el segueixen hi figuren Cerni Escalé, Pere Baró i el mateix Partit Socialdemòcrata. Aquesta presència de figures rellevants ha generat especulacions sobre si el moviment podria atraure simpaties transversals o convertir-se en una nova peça dins l’escenari polític andorrà.
A les seves xarxes, Pirates Andorra combina reivindicacions polítiques amb contingut visual generat per intel·ligència artificial, on s’hi poden veure escenes fictícies de pirates enfrontant-se a empresaris a Caldea. Entre les demandes més visibles hi ha la limitació del preu de l’habitatge, la transparència institucional i l'augment dels salaris.
"No tenim local ni secretari, tenim alguna cosa millor: una comunitat digital que no para de créixer, Escaldes, Andorra"
Moviment pirata
El moviment s’emmiralla en la xarxa internacional Pirate Parties International (PPI), una organització no governamental amb seu a Brussel·les que agrupa 39 partits pirates de 36 països i que, des del 2017, disposa d’estat consultiu especial a l’ONU. A escala global, els partits pirates es presenten com a hereus del moviment per la llibertat d’expressió i l’accés obert a la informació, amb la voluntat de transformar els sistemes polítics des de dins.
