Riba respon a Escalé i desmunta les comparacions amb Suècia i Mònaco sobre l'acostament a la UE

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha respost a les declaracions fetes en una trucada d’actualitat per Escale, que explicava els motius pels quals s’afegeixen a la iniciativa ciutadana que reclama un referèndum abans de la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

En diversos missatges públics, Riba ha qüestionat algunes de les afirmacions exposades i ha posat en dubte la comparació amb altres països europeus. En concret, ha assenyalat que el cas de Suècia no seria un exemple aplicable, ja que el referèndum sobre l’euro es va celebrar després d’assumir obligacions de la Unió Econòmica i Monetària i no abans d’una signatura específica d’un acord, que en aquell moment no estava sobre la taula.

1- A Suècia, el referèndum sobre l’euro va ser posterior a l’assumpció de les obligacions de la Unió Econòmica i Monetària. No va ser un referèndum previ a la signatura d’un acord separat. No hi havia cap signatura a l’horitzó. Exemple tendenciós doncs. (2/4)

— landry riba (@LandryRiba) May 14, 2026

També ha negat que Mònaco hagi reprès negociacions amb la Unió Europea després d’abandonar la taula el setembre de 2023, assegurant que aquesta afirmació no és certa i que pot generar expectatives errònies a la ciutadania.

Finalment, Riba ha aclarit que el Govern no ha afirmat mai que el referèndum sobre l’acord d’associació es faci després de la ratificació per part dels Estats membres de la UE, sinó que sempre ha mantingut que la consulta es duria a terme un cop l’acord fos aprovat pel Parlament Europeu.

En el marc del debat sobre el procés d’associació amb la Unió Europea, el líder de l’oposició, Cerni Escalé, ha posat com a exemples països com el Regne Unit, Suècia o Mònaco per defensar que alguns estats han sabut, en determinats moments, dir “no” o replantejar la seva relació amb la UE.

Segons aquesta visió, la Unió Europea no es percep com un marc rígid o irreversible, sinó com un espai amb capacitat de tornar a obrir processos de negociació després d’un període de distanciament o d’ajustament polític. És a dir, una pausa en les relacions no implicaria necessàriament un tancament definitiu.

En aquest sentit, Escalé defensa que el seu plantejament no passa per una ruptura, sinó per entendre que els processos d’acostament o associació amb la UE poden frenar-se temporalment i reprendre’s més endavant, en funció del context polític i de les decisions democràtiques.

Pel que fa al cas de Mònaco, cal destacar que el país ha impulsat a principis d’any diverses reformes legislatives amb l’objectiu de sortir de la llista grisa del GAFI i millorar l’alineament amb els estàndards internacionals, inclosos els europeus. Aquest moviment s’interpreta com una voluntat de reforçar el seu encaix regulatori i el seu acostament a les exigències de la Unió Europea en matèria financera i de transparència.