Tot a punt perquè comenci el judici a Jordi Pujol i els seus fills per la fortuna oculta a Andorra

L'expresident català Jordi Pujol i els seus set fills afronten aquest dilluns a l’Audiència Nacional el llargament esperat judici per la fortuna milionària que la família hauria ocultat durant dècades a Andorra, en un procés que té un element clau: determinar l’origen dels diners.

Segons la Fiscalia, provenen de la corrupció; segons la família Pujol-Ferrusola, es tracta d’una herència familiar ben gestionada.

El judici arriba després de tretze anys d’instrucció i envoltat d’incertesa sobre si el mateix Pujol, de 95 anys i amb un deteriorament cognitiu acreditat pels forenses després de dos ictus, arribarà a seure al banc dels acusats o si el tribunal l’eximirà finalment per motius de salut.

Els set fills, sense escapatoria judicial

A diferència del pare, els set fills sí que hauran de declarar. Són acusats de formar una associació il·lícita juntament amb el matrimoni Pujol-Ferrusola per enriquir-se mitjançant comissions d’empresaris a canvi d’adjudicacions públiques.
La Fiscalia demana per a ells penes d’entre 8 i 29 anys de presó.

L’origen dels diners: el gran debat

La causa gira al voltant de com es va generar i fer créixer el capital familiar, que segons la investigació va arribar a convertir-se en 126 milions de pessetes (757.300 euros) repartits entre els set germans i la mare l’any 2000.
Segons diversos mitjans espanyols, la existència d’aquest patrimoni és indiscutida: les comissions rogatòries van confirmar que els fons van passar per Banca Reig, Andbank i posteriorment per la Banca Privada d’Andorra (BPA).

La Fiscalia sosté que aquests diners provenien de comissions il·legals relacionades amb contractes públics d’administracions controlades per CDC. Per aquesta raó, també s’asseuen al banc diversos empresaris, amb peticions de cinc anys de presó.

Si Jordi Pujol és finalment exculpat per raons mèdiques, el judici perdria la seva figura central, ja que la Fiscalia el situa en la cúpula del presumpte entramat i demana per a ell 9 anys de presó.

La versió dels Pujol: una herència multiplicada

La família manté que els diners provenen d’una “deixa” que el pare de l’expresident, Florenci Pujol, va deixar als néts i a la jove l’any 1980 per protegir-los davant els riscos de la vida política del seu fill.

Segons aquesta versió, els 140 milions de pessetes heretats s’haurien multiplicat gràcies a la inflació, les devaluacions i la gestió financera de Jordi Pujol Ferrusola, qui va assumir el control dels fons a partir de 1990 i assegura haver multiplicat el capital per set en només una dècada. Els tribunals i la Fiscalia consideren aquesta explicació no acreditada.

Blanqueig de capitals, societats instrumentals i frau fiscal

Per al ministeri públic, Jordi Pujol Ferrusola —conegut com “Junior”— no només cobrava les comissions, sinó que també les blanquejava mitjançant societats instrumentals, operacions internacionals i repatriació de fons.
Per això, la Fiscalia demana 17 anys de presó per a la seva exdona, Mercè Gironès, i 14 anys per al seu germà Josep, per la seva presumpta col·laboració.

Els fons haurien romàs ocults a la banca andorrana durant almenys vint anys, sense tributar a Espanya, fet que afegeix delictes contra Hisenda, encara que molts ja han prescrit.

Segons publiquen diversos mitjans, en el cas de Jordi Pujol, es va acreditar que el 2000 hauria mantingut a Andbank un compte amb 1,8 milions d’euros, un frau fiscal xifrat en 885.651 euros, tot i que també prescrit.

Els fills, però, hauran de respondre per diversos exercicis de presumptes fraus comesos entre 2007 i 2012, que Hisenda valora en 7,7 milions d’euros.

La majoria dels germans van tancar els seus comptes el 2014 després d’acollir-se a l’amnistia fiscal del 2012. No així Josep Pujol, que segons la Fiscalia hauria intentat canalitzar part dels fons cap a Mèxic, motiu pel qual també s’asseu al banc dels acusats per frau fiscal en l’exercici 2010.

El judici que comença avui és un dels més llargs i complexos de la justícia espanyola recent, i podria tancar definitivament el capítol més controvertit del llegat polític de Jordi Pujol, qui va governar Catalunya durant 23 anys.