Tres dècades de l’allau d’Arinsal

Fa tres dècades, Arinsal va viure un dels episodis més colpidors de la seva història recent. Una allau de dimensions excepcionals va arrasar part del poble i va deixar una empremta profunda en la manera d’entendre la seguretat a la muntanya al país. 

Segons RTVA, tot i l’enorme impacte, el succés no va provocar cap víctima mortal, un fet que encara avui es considera clau per explicar el gir posterior en les polítiques de prevenció.

L’allau, considerada la més gran registrada a Andorra, va mobilitzar prop d’1,5 milions de metres cúbics de neu sobre una superfície de 115 hectàrees. La massa de neu va avançar a velocitats pròximes als 300 quilòmetres per hora i va recórrer més d’un quilòmetre abans d’arribar al nucli urbà. El balanç material va ser inaudit: 18 hectàrees de bosc destruïdes, edificis greument afectats i un escenari de devastació que va marcar tota una generació.

L’episodi va estar precedit per una decisió preventiva determinant. Davant les importants acumulacions de neu i les condicions de vent, es va activar una alerta que va conduir a l’evacuació de 322 persones. Aquesta mesura va resultar decisiva quan, després d’un primer despreniment a la zona de Percanela, una segona allau va baixar per la canal de les Fonts. En aquest sector, vuit dels onze edificis desallotjats van patir danys importants, alguns van quedar destruïts i diversos vehicles van quedar sepultats.

La magnitud de l’allau va superar els mapes de risc disponibles en aquell moment i va evidenciar la necessitat de revisar els criteris de planificació i prevenció. Aquell punt d’inflexió ha tingut continuïtat amb la implantació progressiva dels plans d’emergència de Protecció Civil, desenvolupats especialment a partir del 2018 per unificar protocols i millorar la coordinació entre institucions. El més recent, aprovat el 2022, se centra precisament en les zones de Percanela i la canal de les Fonts.