“La influència llatina està guanyant cada cop més pes en la música electrònica”

Per primera vegada a Andorra, Anthony Godfather, el jove DJ i productor madrileny considerat el pare del «latin tech», arriba amb el seu innovador so que fusiona bases electròniques underground amb ritmes i vocals llatines. 

Amb 27 anys, Godfather ha viscut una temporada intensa a Eivissa, que li ha permès evolucionar creativament i consolidar el seu estil, pensat per acostar l’electrònica a un públic més ampli sense perdre l’essència de l’underground.

En aquesta entrevista, comparteix les seves expectatives pel seu debut a L’Abarset durant Cap d’Any, la seva visió sobre l’escena local, la filosofia darrere del seu esdeveniment Cacao —un espai de llibertat i connexió—, i com el seu so ha evolucionat cap a un Latin Tech més personal i sofisticat. A més, ofereix la seva mirada cap al futur de la música electrònica i com la influència llatina continuarà marcant tendència el 2026.

Per primera vegada a Andorra. Quines expectatives tens pel públic i per l’escena local? Què et sembla interessant d’Andorra per a aquests esdeveniments juntament amb L’Abarset?

No vaig amb expectatives preconcebudes perquè, sincerament, encara no conec el públic d’Andorra. Mai no hi he estat, així que prefereixo anar-hi amb la ment oberta.

Tot i això, crec que per les dates —Cap d’Any—, el lloc com L’Abarset i tot el context de la neu, l’ambient serà molt especial. És una combinació que convida a viure la música d’una altra manera.

M’agradaria poder veure la ciutat d’Andorra la Vella i viure una mica l’ambient, tot i que ja tinc en ment alguns plans més de muntanya, com les tirolines o la telecabina. Esquiar no és el meu fort, sóc una mica patós per això, així que prefereixo gaudir-ho d’una altra manera.

Entre molts estils has innovat en el Latin Tech, techno amb vocals de reggaeton. Com definiries el teu gènere o estil i creus que ha pogut ajudar que més públic es mostri predisposat a escoltar electrònica?

El meu estil és força especial i molt identificatiu. Parteix de bases clarament underground, però tot està envoltat en un viatge llatí amb groove, pensat perquè sigui ballable i accessible, sense perdre en cap moment l’essència de la música electrònica.

Crec que aquest enfocament ha ajudat que més públic s’acosti a l’electrònica sense prejudicis. L’ús de vocals, ritmes i sons reconeixibles fa que la gent se senti identificada des del primer moment i no percebi la sessió com una cosa monòtona o distant, sinó com una experiència propera i amb molt de ball.

Véns d’una temporada intensa a Eivissa. Com valores aquesta experiència i què t’ha aportat a nivell artístic?

Eivissa, sens dubte, és el lloc que més m’ha aportat pel que fa a posicionament com a artista, però també a nivell creatiu. L’illa m’ha permès experimentar, provar coses noves i evolucionar sense por.

Només trepitjar-la es percep aquella aura cultural tan especial que té, i per a mi és brutal. És, sens dubte, el meu lloc favorit per treballar. Ha estat la millor experiència fins ara i encara em sorprèn com Eivissa s’està obrint musicalment a nous sons sense perdre la seva essència.

Cacao. Quin concepte hi ha darrere del nom i què pot esperar el públic d’aquest esdeveniment subversiu?

Cacao és un nom que, a més de sonar molt bé, connecta directament amb conceptes llatins i això encaixa molt amb la identitat del projecte.
El públic pot esperar una experiència intensa: saps com hi entres, però no com en surts. És un espai de llibertat total, un caos ben entès on la gent es deixa anar, es mostra tal com és i deixa sortir aquell costat més salvatge que normalment es conté. Llums baixes, ritmes electrònics llatins, molta energia, connexió entre persones… i la sensació que qui hi entra, en surt havent-ho passat molt bé. És un concepte diferent, pensat per viure’l més que per explicar-lo.

Com ha evolucionat el teu so en l’últim any i cap on creus que es dirigeix a curt termini?

En l’últim any el meu so ha evolucionat força. Abans estava més enfocat en un llenguatge potser més comercial, més fàcil d’adaptar a tot tipus de públics. Ara estic indagant en territoris més personals i sofisticats, buscant un caràcter més definit.

M’interessa molt treballar ritmes tribals antics, textures orgàniques i vocals llatines més especials, que no han d’estar necessàriament lligades al reggaeton. Són referències més profundes i culturals, que aporten identitat sense necessitat de ser evidents.

A curt termini, la idea és posicionar-me amb més claredat com un artista llatí underground, entrar de ple en aquest circuit sense perdre l’essència del house. Un so realment underground, però amb moments que connectin amb la gent de manera natural, sense prejudicis i sense forçar el comercial.

Mirant al futur, quines tendències emergents creus que marcaran la música electrònica el 2026?

Crec que estem vivint un moment molt interessant en la música electrònica, on la influència latina està guanyant cada vegada més pes. No es tracta només d’un gènere concret, sinó de com ritmes, percussions i detalls llatins s’estan integrant de manera natural en molts estils electrònics diferents.

Penso que aquesta mescla continuarà creixent el 2026 i més enllà. Encara queda molt per explorar i per fer bé, però sens dubte és una de les direccions més sòlides de futur.

En aquest sentit, m’inspiren artistes com Oscar G, The Martinez Brothers o Miguelle & Tons, que han sabut integrar aquesta energia llatina en contextos underground sense perdre credibilitat ni essència electrònica.