Bayrou diu que s'ha sacrificat als joves per a la comoditat dels boomers
Bayrou busca reduir el dèficit i contenir un deute públic que voreja el 113,9% del PIB
El primer ministre francès, François Bayrou, va llançar aquest dimecres una advertència amb forta càrrega generacional enmig de la tempesta política i financera que sacseja el país.
“¿Les primeres víctimes? Seran els més joves, que hauran de pagar el deute la resta de les seves vides, tot per a la comoditat de certs partits i dels baby boomers”, va afirmar el líder centrista, proper a Emmanuel Macron, en defensar el pla d’ajust de 44.000 milions d’euros que se sotmetrà a votació a l’Assemblea Nacional el pròxim 8 de setembre.
François Bayrou dice que se ha sacrificado a los jóvenes para la comodidad de los boomers:
“¿Las primeras víctimas? Serán los más jóvenes, quienes tendrán que pagar la deuda el resto de sus vidas, todo para la comodidad de ciertos partidos y de los baby boomers.” pic.twitter.com/Fo9sS242Fd— Wall Street Wolverine (@wallstwolverine) August 28, 2025
El president Macron va intentar tancar files al voltant del seu primer ministre. Durant el consell de ministres celebrat aquest dimecres, va transmetre un missatge contundent: “suport total” a Bayrou.
La portaveu governamental, Sophie Primas, va sintetitzar l’estratègia oficial subratllant que “no hi ha d’haver ni negació ni catastrofisme sobre les finances públiques de França. L’oposició ha de mostrar responsabilitat”.
Austeritat impopular i deute rècord
El pla de Bayrou busca reduir el dèficit i contenir un deute públic que voreja el 113,9% del PIB, un dels més elevats de la zona euro. Entre les mesures proposades hi figuren l’eliminació de dos dies festius, la congelació de gran part de la despesa social i retallades en beneficis.
“L’augment dels tipus d’interès ha encarit dràsticament el servei del deute. La situació és insostenible”, va advertir Bayrou. El seu diagnòstic no només apunta a la sostenibilitat financera, sinó també a la fractura entre generacions: acusa els governs passats d’haver assegurat el benestar dels boomers a costa de carregar la factura sobre les espatlles dels joves treballadors.
Senyals d’alarma als mercats
L’impacte de la crisi ja s’ha deixat sentir a la borsa de París, on el CAC 40 va retrocedir un 1,7% aquesta setmana, mentre que el cost del deute sobirà es va disparar.
El ministre de Finances, Éric Lombard, va anar encara més lluny advertint que, si no es controla la situació, França podria veure’s obligada a recórrer al Fons Monetari Internacional, un escenari fins ara inimaginable per a la segona economia de l’eurozona.
“És un senyal fort que enviem als mercats financers: volem una França encara més sòlida”, va intentar tranquil·litzar Primas. Però els analistes alerten que el simple fet de plantejar l’escenari de l’FMI reflecteix la gravetat del moment.
Una Assemblea bloquejada i el fantasma d’eleccions anticipades
El teló de fons és una Assemblea Nacional dividida des de les legislatives del 2024. L’esquerra, l’extrema dreta i el centre es reparteixen la cambra en un equilibri fràgil que bloqueja cada votació. Successius primers ministres han caigut en pocs mesos per la incapacitat d’aprovar pressupostos, i Bayrou podria ser la pròxima víctima.
La pressió per dissoldre el Parlament creix amb rapidesa. Segons un sondeig d’Ifop, el 63% dels francesos està a favor de convocar noves eleccions, encara que el 51% dubta que Macron s’hi atreveixi.
Marine Le Pen, líder de l’Agrupació Nacional, reclama ja urnes anticipades, convençuda que podria ampliar de manera significativa la seva força parlamentària.
Excol·laboradors del president es divideixen: Édouard Philippe va advertir que, si cap Govern no aconsegueix tirar endavant un pressupost, “una elecció sembla inevitable”, mentre Gabriel Attal va defensar que un nou procés electoral “no aportaria necessàriament estabilitat ni claredat”.
El futur immediat de França, i del seu primer ministre, es decidirà en menys de dues setmanes, amb una votació que pot redefinir no només el rumb de l’Executiu, sinó també l’equilibri polític de tota la V República.
