L’oposició tanca la porta a Bayrou i obre el camí a la seva destitució
La manca d’abstencions condemna el primer ministre, que afronta el 8 de setembre amb un 70% de probabilitats de caure

El primer ministre francès, François Bayrou, s’afanya a una possibilitat mínima de mantenir-se al poder mentre el calendari polític avança cap al 8 de setembre, data clau en què haurà de superar un vot de confiança. Sense suports a l’esquerra ni a l’extrema dreta, l’oposició ha descartat de manera taxativa qualsevol abstenció que li pogués donar aire, abocant-lo gairebé inevitablement al fracàs.
Segons l'Economista els càlculs parlamentaris, ja són 315 dels 577 escons els que votaran en contra de Bayrou, una xifra que situa el cap de l’Executiu a la corda fluixa i que, segons Bloomberg News, eleva fins al 70% la probabilitat de destitució.
El xoc amb el deute i els “boomers”
Bayrou va intentar utilitzar la seva intervenció a La REF 2025 per sacsejar la política francesa i l’ànim ciutadà. En un discurs encès, va acusar la generació del baby boom d’haver disparat el deute públic “pel seu confort” i d’haver sacrificat la joventut del país.
La situació econòmica dona força a la duresa de les seves paraules: el deute francès s’ha enfilat fins als 3,345 bilions d’euros, un 114% del PIB, segons les darreres dades del primer trimestre del 2025. Una càrrega que, per a Bayrou, amenaça el futur del país i que només es pot afrontar amb reformes impopulars.
Moció de censura a l’horitzó
L’esquerra ja ha anunciat que presentarà una moció de censura el 22 de setembre si aconsegueix sumar l’extrema dreta. De moment, totes les formacions opositores rebutgen qualsevol suport a l’Executiu, cosa que estreny encara més el marge de maniobra del primer ministre.
Mujtaba Rahman, analista d’Eurasia Group, va subratllar que Bayrou “potser només ha canviat la data de la seva pròpia execució”, en referència al vot de confiança que ell mateix es va imposar com a desafiament polític.
El copríncep Emmanuel Macron serà qui haurà de gestionar el desenllaç. Sense un candidat clar que aconsegueixi unir les faccions d’un Parlament sense majoria absoluta, l’Elisi podria veure’s obligat a recórrer a eleccions anticipades, una via ja assajada sense èxit el juliol del 2024.
Mentrestant, els mercats han començat a reaccionar. La prima de risc francesa s’ha disparat els darrers dies, arribant a un diferencial de més de 80 punts bàsics respecte a Alemanya en el bo a deu anys, nivells no vistos des del gener.