França i el repte de sanejar les finances públiques
França va tancar el 2024 amb un dèficit del 5,8% del PIB, el tercer més elevat de la UE
Macron demana calma davant la tempesta financera
La classe política francesa es resisteix a acceptar l’ajust pressupostari de 44.000 milions d’euros que els mercats consideren imprescindible per estabilitzar les finances públiques. El president Emmanuel Macron ha intentat aquest dimecres contenir la tensió, assegurant que no hi haurà “ni negació de la realitat, ni catastrofisme”.
El missatge de Macron busca frenar l’escalada de desconfiança dels inversors, mentre la prima de risc francesa s’ha disparat fins a situar-se 20 punts per sobre de l’espanyola. Una dada que reflecteix no només la fragilitat de l’economia, sinó també la inestabilitat política que travessa el país.
Una moció de confiança decisiva al setembre
El detonant de l’actual crisi va ser l’anunci del primer ministre, François Bayrou, de convocar per al pròxim 8 de setembre una moció de confiança a l’Assemblea Nacional. L’objectiu: validar els Pressupostos del 2026, que contemplen una despesa més continguda però que, malgrat això, manté França com un dels Estats europeus amb més nivell de despesa pública.
Amb una despesa equivalent al 57,1% del PIB, França se situa només per darrere de Finlàndia dins la Unió Europea. Aquest nivell, qualificat pels analistes d’insostenible, contrasta amb el rebuig de bona part dels parlamentaris a assumir les retallades que exigeix Brussel·les.
Dèficit i deute en xifres alarmants
Per als legisladors francesos, el pla d’ajust suposa un sacrifici polític difícil de defensar. Però per als mercats financers i les institucions europees, les retallades són inevitables. França va tancar el 2024 amb un dèficit del 5,8% del PIB, el tercer més elevat de la UE, només per darrere de Romania (-9,3%) i Polònia (-6,6%).
El deute públic tampoc ofereix millors notícies: va assolir el 113% del PIB el 2024 i la Comissió Europea preveu que pugi fins al 116% el 2025. Amb aquestes xifres, el país s’acosta perillosament a nivells similars als d’Itàlia i Grècia, dues economies marcades per la seva fragilitat pressupostària.
“Dotze milions d’euros cada hora”
Bayrou ha subratllat la gravetat de la situació amb una dada simbòlica: en els darrers vint anys, el deute francès ha augmentat en dotze milions d’euros cada hora. Una xifra que, més enllà del seu impacte mediàtic, il·lustra la urgència d’una correcció.
La pressió no només arriba dels mercats, sinó també de Brussel·les, que exigeix una senda clara de consolidació fiscal. El primer ministre ha advertit que la votació del 8 de setembre serà decisiva per definir la credibilitat financera del país en els pròxims anys.
Una tardor calenta per a França
Tot apunta que França viurà una tardor convulsa. L’oposició amenaça amb bloquejar els pressupostos, els sindicats es preparen per a mobilitzacions i els inversors observen amb lupa cada moviment de l’Elisi i de l’Assemblea Nacional.
En aquest context, el discurs de Macron intenta transmetre confiança i evitar un efecte dòmino als mercats. Tot i això, el dilema continua obert: ¿serà capaç el Govern d’imposar un ajust fiscal impopular però necessari, o prevaldrà la resistència política a les retallades?
