Un exministre búlgar proposa separar San Marino d’Andorra en l’acord amb la Unió Europea

Una carta signada per l’ex ministre d’Afers Exteriors búlgar Solomon Passy ha sacsejat el debat sobre l’acord d’associació entre San Marino i la Unió Europea. 

En el document, publicat pel mitjà Eu Alive, es planteja una proposta contundent: separar el camí europeu de San Marino del d’Andorra i condicionar qualsevol acord a la resolució d’una disputa financera amb l’inversor Assen Christov.

Segons Passy, mentre no es resolgui aquest conflicte —relacionat amb fons confiscats i presumptes vulneracions d’un tractat bilateral d’inversions—, no s’hauria de formalitzar cap acord amb la UE. 

L’exministre suggereix fins i tot que les autoritats sammarineses podrien contemplar una compensació econòmica per desbloquejar ràpidament la situació.

El govern de San Marino, però, ha negat rotundament que existeixi cap negociació en aquest sentit. Tot i això, el cas ha adquirit una dimensió diplomàtica més àmplia, ja que podria tenir conseqüències en el procés d’integració europea.

Un precedent preocupant

El que inquieta analistes i mitjans internacionals no és només el cas concret, sinó el precedent que podria establir. A Europa, l’ús del veto com a eina de pressió no és nou: Grècia va bloquejar durant anys l’entrada de Macedònia del Nord a l’OTAN i a la UE per una disputa sobre el nom; Xipre ha frenat negociacions amb Turquia per qüestions territorials; i Polònia i Hongria van amenaçar el pressupost europeu el 2020 per desacords sobre l’estat de dret.

Tanmateix, el cas de San Marino presenta una diferència clau: no es tracta d’un conflicte territorial ni de valors democràtics, sinó d’una disputa econòmica privada. Això obre el debat sobre si el procés d’integració europea pot —o ha de— utilitzar-se com a eina de pressió en conflictes bilaterals d’aquest tipus.