De turista a vigilant lingüístic: un veí d’Olot assenyala nou negocis d’Andorra per no atendre’l en català
El graduat en Llengua i Literatura Catalana ha publicat una llista de nou establiments andorrans que, segons denuncia, no li haurien ofert la primera atenció en català
Un turista català ha obert una nova polèmica sobre l’ús del català als comerços d’Andorra després d’assenyalar públicament diversos establiments del país per, segons la seva denúncia, no haver-lo atès inicialment en català.
Es tracta d’Albert Donaire i Malagelada, originari de la Cellera de Ter i resident a Olot, graduat en Llengua i Literatura Catalana i conegut per la seva defensa del catalanisme i de la independència de Catalunya.
A través del seu perfil a X, ha anunciat que començarà a assenyalar els negocis andorrans on, segons afirma, considera que no es compleix la normativa lingüística.
Assenyalaré tots els comerços andorrans on he anat que incompleixen la normativa pel que fa a política lingüística (no parlen en català) @GovernAndorra:
- Pizzeria Angelo (Escaldes)
- Euroanimal (Pas de la Casa)
- Supermercat Pyrenees (Andorra la Vella)
- Family Cash (St. Julià)… pic.twitter.com/w2G8ZYlzDE— ᗩlbertDM ||*||🏴🏳️🌈🏴 (@albertdmcat) August 11, 2026
Donaire ha publicat una llista de nou establiments que assegura haver visitat i on, segons la seva experiència, no hauria rebut la primera atenció en català. La relació inclou Pizzeria Angelo, a Escaldes-Engordany; Euroanimal, al Pas de la Casa; Supermercat Pyrénées, a Andorra la Vella; Family Cash, a Sant Julià de Lòria; Lizarran, a Andorra la Vella; McDonald’s, a Andorra la Vella; Pierre & Vacances, al Tarter; Sprinter, a l’Epizen de Sant Julià de Lòria, i Grandvalira, a Encamp.
“Assenyalaré tots els comerços andorrans on he anat que incompleixen la normativa pel que fa a política lingüística (no parlen en català)”, ha escrit.
El turista català assegura que en altres establiments que ha visitat “cap ha fet la primera atenció en català”, i reclama una actuació més contundent per part de les institucions andorranes.
Reclama al Govern que garanteixi l’atenció en català
En la seva publicació, Donaire considera que el Govern d’Andorra ha de garantir que els treballadors utilitzin el català en la primera atenció i defensa que les empreses que operen al Principat també han de contribuir al compliment de la normativa lingüística.
“El Govern ha de garantir que els treballadors parlin primerament en la llengua del país”, afirma, abans d’afegir que les empreses “han de respectar la legislació en política lingüística del país on són”.
La seva denúncia ha anat més enllà de la qüestió comercial i ha incorporat un discurs marcadament polític sobre la situació del català a Andorra. En aquest sentit, ha criticat especialment la presència de persones castellanoparlants al Principat i ha qüestionat que els mateixos ciutadans andorrans, segons ell, no facin valer prou els seus drets lingüístics.
En una de les afirmacions més contundents del missatge, Donaire ha qualificat de “deplorable” la situació que denuncia i ha reclamat “parar els peus” al que defineix com una “(in)cultura lingüicida”.
Una polèmica que posa el català al centre del debat
Les declaracions arriben en un moment en què l’ús del català en l’àmbit comercial i laboral és un dels principals debats socials d’Andorra, especialment arran de l’increment de la població i de la incorporació de treballadors procedents de diferents països.
La normativa andorrana estableix el català com a llengua oficial del Principat i contempla obligacions específiques en determinats àmbits d’atenció al públic. La qüestió sobre el grau de compliment d’aquestes obligacions ha generat durant els darrers anys diverses reivindicacions i controvèrsies.
La publicació d’Albert Donaire, però, introdueix un element singular: un visitant procedent de Catalunya ha decidit elaborar públicament una llista de negocis andorrans que considera que no compleixen les obligacions lingüístiques, i reclama directament al Govern que actuï.
Donaire també ha etiquetat en la seva publicació el Govern d’Andorra i entitats de defensa de la llengua catalana, amb l’objectiu de donar més difusió a la seva denúncia.
Les acusacions sobre cadascun dels establiments corresponen a l’experiència explicada pel mateix autor a les xarxes socials i no impliquen necessàriament que els negocis hagin estat sancionats ni que una eventual infracció hagi estat acreditada per l’Administració.
Comentaris
Però si resulta que és el…
Però si resulta que és el Mosso d'Esquadra independentista i supremacista, condemnat per delictes de revelació de secrets ( acosament no sexual, és clar, a la Mossa No Indepe, Inma Alcolea).
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
Andorra estudia reforçar la normativa d’incendis davant l’augment d’edificis de gran alçada
Que pesats!!!! cada vegada que obligueu (sempre son els catalanets) a parlar en català feu que la gente l’odii més