La Generalitat descarta el català com un requisit laboral obligatori

Malgrat el pla de xoc impulsat per la Generalitat per millorar el servei i incrementar la plantilla del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), més de 6.000 persones s’han quedat sense plaça per estudiar català, segons ha denunciat Òmnium Cultural. Tot i això, el balanç és històric: més de 41.000 alumnes s’han inscrit en els 1.900 cursos disponibles arreu del territori.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1 que s’han reforçat recursos i ampliat els punts d’ensenyament.“Hem incrementat l’oferta un 17% i estem canviant el model d’ensenyament perquè el Consorci és el sistema nerviós de la llengua, però no pot ser tota la musculatura”, ha detallat.

Segons Vila, la col·laboració amb més de 300 entitats i municipis ha estat clau per descentralitzar l’oferta i arribar a més alumnes. Tot i així, ha reconegut que les 6.000 persones sense plaça han estat redistribuïdes i que, en les pròximes setmanes, s’oferiran 8.000 places addicionals per reduir les llistes d’espera.“Depèn de factors demogràfics difícils de calcular, però el nostre objectiu és reduir al màxim el temps d’accés a un curs”, ha afirmat el conseller, que ha insistit que sempre calen més recursos per a la Política Lingüística.

Preguntat sobre la possibilitat d’exigir el català com a requisit laboral obligatori, Vila ha descartat aquesta via i ha apostat per garantir la disponibilitat lingüística a les empreses:“Les empreses han de ser conscients que el seu personal ha de poder atendre en català”.

"no conec cap país en què s'hagi de tenir un nivell lingüístic obligat per poder treballar en una empresa"

Les seves paraules han generat reaccions a les xarxes socials, on diversos usuaris han recordat que en països com el Quebec, Bèlgica, Suïssa o Finlàndia sí que existeixen requisits lingüístics per a determinats llocs de treball dins l’administració.

Segons dades del Departament, l’oferta del CNL ha crescut un 15% en places i un 17% en cursos. A més, s’han incorporat 63 nous professors, 131 jornades parcials s’han convertit en completes i s’han obert 8 nous punts d’atenció en 27 localitats. Els nivells A1 i A2 han concentrat la major part de la demanda, especialment en la franja del vespre, la més sol·licitada.“És una bona notícia que tanta gent vulgui aprendre català”, ha conclòs Vila, que ha defensat que el repte ara és garantir que ningú quedi fora del sistema d’ensenyament de la llengua.