EDITORIAL | La diplomàcia activa garanteix normalitat a les fronteres
Article d'opinió de Joel Picón
Les últimes declaracions de la ministra Ester Molné i d’Imma Tor confirmen que la relació entre Andorra i Espanya es troba en un moment de gran col·laboració i confiança mútua.
Les cartes remeses des del govern espanyol, concretament des del ministeri de Marlaska, mostren que es comprèn la sensibilitat que podria generar un control sistemàtic a la frontera, i reafirmen el compromís per evitar qualsevol col·lapse en el trànsit, tal com va avançar La Veu Lliure.
Aquestes mostres de coordinació no són un fet anecdòtic: representen un símptoma clar que la diplomàcia bilateral funciona i que els canals de comunicació entre els dos països són fluids i eficients.
La reunió tècnica del 25 de novembre, així com l’intercanvi de cartes i les trobades anteriors, evidencien que Andorra treballa de manera proactiva amb Espanya, amb França i amb la Unió Europea per gestionar qüestions migratòries i el trànsit fronterer, tot garantint la normalitat en la temporada turística i la vida quotidiana.
En aquest context, les paraules d’Albares sobre el suport a l’associació d’Andorra amb la UE i les valoracions de Carlos Prieto sobre l’actual “millor moment de les relacions diplomàtiques” entre els dos països són més que simbòliques: reflecteixen un escenari on la cooperació substitueix les tensions i on la gestió responsable preval sobre la confrontació.
Aquesta és una bona notícia per a tots: treballadors, ciutadans i turistes. La coordinació entre Andorra i Espanya significa que no serà necessari aturar cada vehicle a la frontera, cosa que garanteix una mobilitat més fluida, redueix esperes innecessàries i facilita la vida quotidiana de qui creua la frontera diàriament. Al mateix temps, els visitants poden gaudir d’una experiència més còmoda i segura, cosa que reforça el dinamisme econòmic i turístic del país sense comprometre la seguretat ni els controls necessaris.
Aquesta actitud contrasta amb les temptatives d’alguns sectors de crear narratives crítiques des de la suposada llibertat d’expressió, demostrant que la solidesa de les relacions institucionals no depèn de la pressió mediàtica externa.
Les discussions sobre la integració d’Andorra a l’espai Schengen o sobre un control sistemàtic a les fronteres són mostra de la complexitat del tema, però la decisió de afinar un conveni específic amb la UE denota pragmatisme i sentit comú. Andorra avança sense precipitacions, equilibrant la seguretat, la mobilitat i la protecció dels interessos econòmics i socials.
