Espanya defensaria la no mixitat de l’acord d’Andorra per protegir els seus interessos amb Gibraltar

Mentre Andorra espera avançar cap a la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea, fonts europees consultades per La Veu Lliure expliquen que el dossier es troba actualment en una fase delicada dins el marc de l’EFTA, amb un element clau encara sense resoldre: si l’acord serà considerat mixt o exclusivament competència de la UE (EU only).

Segons aquestes fonts, aquesta decisió s’ha convertit en un autèntic calvari entre els estats membres, ja que cada país analitza la naturalesa de l’acord en funció dels seus propis interessos nacionals. 

Problemes amb San Marino

En el cas de Malta o Bulgària, existeixen recels pel possible impacte de determinats capítols sobre la pesca, fet que els porta a defensar un acord mixt, especialment pel que fa a San Marino.

Itàlia, en canvi, va aconseguir resoldre les seves reticències mitjançant una addenda acordada el 26 de maig passat, després de divergències plantejades pel govern de Giorgia Meloni en relació amb l’acord d’associació amb San Marino.

Pel que fa a Xipre, que ostenta la presidència del Consell de la UE i va donar prioritat màxima a aquest dossier, les mateixes fonts admeten que encara no es coneix amb claredat quin serà el seu veredicte final sobre la naturalesa jurídica de l’acord.

El pes determinant d’Espanya i França en clau andorrana

En el cas d’Andorra, la qüestió va molt més enllà del debat tècnic i queda fortament condicionada pel pes dels dos estats veïns. Espanya defensa agilitzar l’acord i que no sigui mixt. 

L'acord de la UE amb Gibraltar

Segons fonts europees, aquesta posició respon directament a la negociació en curs amb el Regne Unit sobre Gibraltar. Madrid no podria justificar que l’acord amb Andorra fos considerat tractat internacional mixt i, posteriorment, defensar un acord no mixt amb Gibraltar, un interès estratègic del govern de Pedro Sánchez.

El passat juny, la Unió Europea i el Regne Unit van assolir un acord històric sobre Gibraltar, amb l’objectiu de garantir el creixement, la seguretat jurídica i l’estabilitat dels residents de la regió. 

L’acord, acordat en reunió a Brussel·les l’11 de juny amb la participació de Maroš Šefčovič, José Manuel Albares, David Lammy i Fabian Picardo, no modifica les posicions sobre sobirania i jurisdicció, però elimina barreres físiques i controls entre Gibraltar i Espanya, preservant l’espai Schengen, el mercat únic i la unió duanera.  

A més, s’estableixen controls fronterers duals en port i aeroport, es suprimeixen controls al pas fronterer amb La Línea, i es preveu cooperació policial, aduanera i en matèria de visats, permisos, fiscalitat indirecta, transport, medi ambient i drets dels treballadors fronterers. El següent pas serà la revisió jurídica i els procediments interns per a la signatura i ratificació.

Aquest posicionament va ser insinuat públicament per Juan Fernando López Aguilar a RTVA, amb una referència irònica a França —“os quiere mucho Francia, sí”— deixant entreveure les divergències entre ambdós estats.

L’eurodiputada del PSOE, Laura Ballarín, també va celebrar a les xarxes socials l’aprovació per àmplia majoria al Parlament Europeu de l’informe sobre l’acord d’associació entre Andorra, San Marino i la Unió Europea, destacant el seu paper com a negociadora socialista i la necessitat d’un procés àgil perquè l’acord beneficiï ciutadans i empreses. 

Mentre San Marino avança directament cap a la seva aplicació, insten Andorra a superar les reticències internes malgrat les crítiques sobre sobirania i impacte institucional. Les autoritats sanmarineses també subratllen que l’acord funciona com a paraigua de seguretat i alerten sobre el risc d’aïllament ideològic, criticant la desinformació i les fake news que han marcat el debat andorrà.

França, Mercosur i la pressió del sector agrícola

França, per la seva banda, juga una partida molt més complexa. El copríncep francès i president de la República, Emmanuel Macron, veu amb bons ulls que Andorra avanci decididament cap a l’associació amb Europa i que l’acord es pugui signar com més aviat millor per celebrar posteriorment el referèndum de ratificació.

Tanmateix, fonts properes a l’Elisi assenyalen que la dura revolta pagesa que sacseja la política francesa obliga París a no cedir cap eina de pressió en altres fronts clau. En aquest sentit, França defensa que una part de l’acord d’associació amb Andorra i San Marino sigui mixt per guardar-se marge de maniobra en la negociació del pacte comercial entre la UE i Mercosur.

Les negociacions entre el Govern andorrà i l’executiu francès, amb la intermediació directa del copríncep, se centren precisament en aquesta naturalesa jurídica del text. Fonts de l’Elisi insisteixen que en cap cas França vol bloquejar l’acord d’Andorra amb la UE, però reconeixen que un acord parcialment mixt pot comportar més dificultats procedimentals.

Finalment, França vol preservar la capacitat d’oposar-se a determinats capítols del pacte Europa-Mercosur. Si l’acord amb Andorra i San Marino prospera sense caràcter mixt, París podria veure’s forçat a acceptar condicions similars amb els països sud-americans, un escenari que el govern francès vol evitar a tota costa.