450 treballadors de fora de Schengen: un nou repte per al català i la integració
La cohesió social es pot veure afectada si aquestes incorporacions es plantegen des d'una perspectiva de cobertura de vacants
La prova pilot de contractació en origen impulsada pel Govern d'Andorra desperta expectació entre els representants del sector hoteler, però també planteja interrogants que van més enllà de la cobertura de vacants. La iniciativa, adreçada inicialment al sector de l'hostaleria, permetrà incorporar fins a 450 treballadors procedents de països de fora de l'espai Schengen, amb contractes de fins a nou mesos, en resposta a la dificultat creixent per trobar personal.
La Unió Hotelera d'Andorra (UHA) considera que el projecte pot ser útil per a determinats establiments. El seu president, Jordi París, afirma que "probablement alguna empresa s'hi podrà acollir" i defensa que la prova servirà per avaluar si el model és viable abans d'estendre'l. L'entitat també ha traslladat al Govern diverses propostes d'ajustament, tot i que prefereix esperar els resultats abans de valorar-ne l'eficàcia.
El programa estableix que els treballadors hauran d'acreditar almenys dos anys d'experiència professional, disposar del contracte validat abans d'arribar al Principat i comptar amb un allotjament facilitat per l'empresa. A més, els empresaris assumiran el 50% del cost del desplaçament.
La mesura arriba en un moment en què el sector turístic alerta de greus dificultats per cobrir les plantilles durant la temporada d'estiu, fet que, segons la UHA, genera tensions en la prestació dels serveis.
Una resposta econòmica amb conseqüències socials
Tot i que la necessitat de garantir el funcionament del principal motor econòmic del país és evident, la contractació massiva de treballadors procedents de països extracomunitaris planteja un debat que no pot limitar-se exclusivament a l'àmbit empresarial.
En primer lloc, aquesta política posa a prova la capacitat del país per preservar el català com a llengua oficial i d'ús habitual en l'espai públic i laboral. La incorporació de centenars de treballadors que, previsiblement, no coneixen la llengua exigeix desplegar mecanismes efectius d'acollida lingüística. Sense aquesta inversió, existeix el risc que el castellà o altres llengües es consolidin com a llengües de relació en sectors estratègics com l'hostaleria, debilitant els objectius de normalització lingüística impulsats els darrers anys.
En segon lloc, la cohesió social també pot veure's afectada si aquestes incorporacions es plantegen únicament des d'una perspectiva de cobertura de vacants. La integració dels nous treballadors requereix polítiques públiques que vagin més enllà del contracte laboral: formació en llengua catalana, coneixement de les institucions, drets i deures, i facilitats perquè puguin participar en la vida social del país mentre hi resideixin.
Diversos experts en polítiques migratòries coincideixen que la integració és més efectiva quan s'acompanya d'un procés d'acollida estructurat. En cas contrari, es poden generar dinàmiques de segregació, dificultats de comunicació amb la població resident i una percepció creixent que les necessitats econòmiques prevalen sobre els objectius de cohesió nacional.
Finalment, aquesta prova pilot també evidencia un debat de fons: fins a quin punt l'economia andorrana depèn d'un model basat en la importació recurrent de mà d'obra temporal. Sense actuacions paral·leles per millorar les condicions laborals, facilitar l'accés a l'habitatge o fomentar la qualificació professional dels residents, la contractació en origen corre el risc de convertir-se en una solució estructural a un problema que té causes molt més profundes.