Albert de Mònaco veta la llei de l’avortament i reafirma "la identitat catòlica de l’Estat"

Mònaco ha estat històricament un dels països europeus amb la legislació més estricta en matèria d’avortament. Fins al 2019, la interrupció de l’embaràs estava penalitzada fins i tot en casos excepcionals, amb penes de fins a tres anys de presó per a les dones i sancions professionals per als metges. 

Des de llavors, l’avortament s’ha despenalitzat, tot i que continua sent il·legal fora dels supòsits previstos per la llei del 2009, fet que ha portat moltes dones a desplaçar-se a França, on la pràctica és legal.

Segons InfoVaticana, el veto d’Alberto II es basa en un principi constitucional que estableix que la religió catòlica és la de l’Estat. Segons destaquen fonts d’Infovaticana, aquesta decisió no es limita a un marc cultural, sinó que respon a una concepció jurídica i antropològica del país.

El sobirà ha subratllat que la protecció de la vida humana des de la seva concepció és un principi que sustenta l’Estat de dret, i que cap norma no pot declarar just allò que és intrínsecament injust, en línia amb la doctrina expressada en documents com Evangelium Vitae i Humanae Vitae.

Canvis a Andorra

La decisió del príncep monegasc ha obert la comparació amb Andorra, un altre microestat europeu amb identitat catòlica. La Constitució andorrana preveu un Copríncep episcopal —l’aleshores bisbe d’Urgell— la presència del qual limita la possibilitat de legalitzar l’avortament, ja que qualsevol llei en aquest sentit entraria en conflicte directe amb la doctrina catòlica.

Experts i observadors subratllen que, mentre Mònaco ha pres una decisió clara sobre la protecció de la vida, a Andorra el debat continua condicionat per factors institucionals i per la influència directa del Vaticà a través del Copríncep episcopal.

El cas de Mònaco evidencia la tensió entre els intents de modernitzar la legislació en matèria d’avortament i la preservació de principis catòlics en microestats europeus, amb implicacions tant jurídiques com polítiques per a països amb estructures similars a la d’Andorra.