Alcobé contradiu la política nacional de DA: “A Canillo no volem tenir 20.000 persones, ni 15.000”

El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha deixat clar que el model de creixement demogràfic de la parròquia té límits definits i que el comú no aspira a convertir-se en una ciutat massificada. “Passar de 3.000 a 6.000 habitants és un impacte important. Vol dir molta més gestió comunal, molts més recursos i molts més serveis”, ha afirmat en una entrevista a l’Agència de Notícies Andorrana (ANA).

Segons el cònsol, l’exigència ciutadana ha evolucionat notablement en les darreres dècades, fet que incrementa la pressió sobre els serveis públics i obliga les administracions locals a dimensionar millor el creixement urbanístic i demogràfic.

“Aquest comú no vol que siguem 20.000 persones, ni 15.000. Com que no ho vol, ha pres aquestes mesures”, ha indicat Alcobé en referència a la limitació d’habitants recomanada per l’estudi de càrrega associat al nou Pla d’Ordenament Urbanístic Parroquial (POUP). Aquest estudi redueix de manera significativa la capacitat teòrica de població de Canillo, que passa d’uns 30.000 habitants potencials a aproximadament 21.000.

El cònsol major ha insistit que es tracta d’una decisió cautelar i reversible. “Si d’aquí a 10 o 20 anys un altre comú considera que és un model equivocat, pot anar enrere. Al revés, no”, ha remarcat.

La postura del cònsol pot resultar sorprenent si es compara amb la línia política del partit al qual pertany, Demòcrates per Andorra. En els darrers anys, els governs liderats per Espot han impulsat un model econòmic i demogràfic que ha fet créixer notablement la població del país, que ha passat d’uns 80.000 habitants a prop dels 90.000. 

Aquest increment planteja, entre altres qüestions, reptes importants en l’àmbit lingüístic i d’integració. Al mateix temps, el mateix model de desenvolupament ha tendit a concentrar gran part de l’activitat econòmica i urbanística al centre del país, especialment a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, fet que accentua la centralització. 

En aquest context, crida l’atenció que des de Canillo es defensi limitar el creixement fins al punt d’afirmar que no es vol arribar ni als 15.000 habitants, en lloc d’aprofitar l’atracció d’empreses i treballadors per reforçar la parròquia com un pol econòmic alternatiu al centre del país.

El risc de créixer sense límit

Alcobé també ha advertit que els canvis demogràfics sovint semblen improbables fins que es materialitzen. “Qui s’havia d’imaginar que Mònaco fa 150 anys seria com és ara? O que Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que eren pobles d’uns 2.000 habitants, acabarien superant els 50.000 amb torres i grans edificis?”, ha reflexionat.

Malgrat reconèixer que mai es pot descartar cap escenari, el cònsol ha reiterat que el model actual de Canillo aposta per preservar territori i mantenir una identitat de poble. “Encara tenim molt territori a conservar i la ciutat canillenca es manté molt com un poble”, ha destacat.