"A Andorra no hi cap tothom": L'AGIA admet que l'arribada massiva de temporers ha disparat l'oferta destinada a la classe mitjana
La Seu d’Urgell es perfila com a alternativa metropolitana davant la manca d’habitatge a Andorra
El parc immobiliari d’Andorra està envellit, i la manca de construcció al ritme de la demanda crea un desajust permanent entre oferta i demanda, segons alerta Jordi Ribó, president de l’Associació de Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), en una entrevista a Ràdio Nacional dins el programa Avui serà un bon dia (RTVA).
Segons Ribó, “aquí dalt no hi cabem tots” si el país continua creixent i cal omplir-lo de nous residents per mantenir el funcionament econòmic. El problema, explica, és que molts propietaris han deixat de invertir per la inseguretat jurídica derivada de la intervenció dels lloguers, i la descongelació progressiva no soluciona el problema: “tindrem un parc immobiliari vell perquè la gran majoria de propietaris no volen fer reformes”.
La Seu d’Urgell, àrea metropolitana natural
Ribó apunta que, davant la manca d’espai a Andorra, La Seu d’Urgell es perfila com un actor clau i podria acabar convertint-se en l’àrea metropolitana de referència, com passa a altres ciutats del món. “És un procés que passarà de manera natural, però cal tenir en compte l’entorn”, assenyala.
Desequilibri permanent: immigració i lloguers bloquejats
El president de l’AGIA reconeix que la descongelació dels lloguers a partir de 2027 genera por entre els residents: “la gent té por perquè no sap on anirà”. Tot i això, Ribó no creu que hi hagi molts desnonaments. L’alerta real és que la construcció no segueix el ritme de la demanda, i amb l’arribada de nous residents, el desequilibri entre oferta i demanda només s’accentuarà.
Ribó lamenta també la confrontació entre propietaris i llogaters i reivindica la necessitat de més dades oficials sobre el mercat de lloguer, que actualment només cobreixen els darrers dos anys. “Hem de deixar de fer actes de fe i treballar amb dades reals per prendre decisions”, afegeix.
Adaptació o col·lapse
El missatge de Ribó és clar: no hi ha una solució fàcil i tots els actors del sector hauran d’adaptar-se. La combinació de parc vell, lloguers congelats i pressió migratòria amenaça amb mantenir els preus alts i limitar la renovació de l’habitatge. “Els de fora especulen igual que els d’aquí, i això perpetua l’escassetat”, conclou.
