Bulgària lidera les pressions per posar en pausa l’Acord d’Associació
L'expert Assen Christov vinculat a entitats financeres búlgares va recordar la situació adversa del Banco di San Marino
A pocs dies que el Parlament Europeu es prepari per votar els Acords d’Associació amb Andorra i San Marino, una conferència celebrada aquest dimecres a Brussel·les, organitzada pel mitjà especialitzat EUalive, ha intensificat els dubtes sobre la idoneïtat d’avançar amb el pacte amb San Marino.
Durant l’acte, diversos experts i representants polítics van reclamar retardar o reconsiderar l’acord, alertant de possibles riscos per al mercat únic europeu i per a la salut institucional de la UE.
Sota el títol “Microestats i associació amb la UE: és ara el moment adequat?”, la conferència va posar el focus en qüestions encara no resoltes, com la integració financera, la transparència bancària, les divergències reguladores i els riscos d’introduir pràctiques que podrien esquivar els estàndards europeus.
El missatge central va quedar clar: Bulgària, aprofitant el seu pes com a estat membre de la UE i recent incorporació a la zona euro, està impulsant activament que l’Acord d’Associació amb San Marino quedi “en espera”.
Aquesta posició reflecteix preocupacions persistents sobre la capacitat del microestat per adaptar-se plenament a les normes europees, especialment en l’àmbit financer i bancari, una inquietud reforçada per controvèrsies recents que afecten interessos empresarials búlgars en el sector bancari de San Marino.
Un llarg camí cap a l’associació
Les negociacions del l'Acord d’Associació amb Andorra i San Marino van començar fa més d’una dècada i van culminar amb textos signats el 2023.
L’objectiu és integrar més profundament aquests microestats al mercat interior europeu, preservant alhora la seva sobirania en àmbits com la fiscalitat.
Alertes contundents i metàfores inquietants
El debat va comptar amb un panell d’alt nivell, format per Gérard Vespierre, investigador i autor d’un informe clau sobre microestats; Dick Roche, exministre irlandès d’Afers Europeus; Assen Christov, president del consell supervisor de Starcom Holding; i Francesca Maria Bacciocchi, advocada col·legiada a San Marino.
Vespierre va advertir de les asimetries estructurals dels microestats: la seva mida els permet adaptar-se ràpidament, però també pot generar riscos desproporcionats dins d’una Unió de 450 milions d’habitants.
Va assenyalar mancances en supervisió financera, cooperació fiscal i normes de competència, destacant que, tot i que Andorra sembla més avançada, San Marino encara presenta debilitats en lluita contra el blanqueig de capitals i transparència bancària.
Per la seva banda, Dick Roche va deixar una de les frases més impactants de la jornada, advertint que permetre certes pràctiques dels microestats al mercat únic seria com “introduir cèl·lules cancerígenes al cos”, petites al principi però amb capacitat de contaminar tot el sistema. Va defensar una aturada preventiva abans d’una integració precipitada.
Assen Christov, vinculat a interessos financers búlgars i a una operació controvertida amb el Banco di San Marino, va reconèixer la necessitat de vincles més estrets amb els microestats, però només si compleixen els mateixos estàndards que la resta de països de la zona euro. Les seves paraules van reforçar la percepció d’una Bulgària més assertiva en els afers europeus després de l’adopció de l’euro.
A la conferència hi van assistir diversos eurodiputats búlgars de diferents grups polítics i l’ambaixador de Bulgària davant la UE, Rumen Alexandrov, que va subratllar que tots els estats membres han d’estar convençuts que la relació amb San Marino es basa en seguretat jurídica i previsibilitat. Alexandrov va defensar que l’acord ha de ser considerat mixt, fet que requeriria unanimitat al Consell i ratificació nacional.
