Cada inversor que s’instal·la a Andorra equival a 34 temporers
La mà d’obra assalariada impulsaria el creixement demogràfic d’Andorra i no els inversors
Les autoritzacions d’immigració a Andorra han crescut de 45.241 el 2020 a 55.518 el 2025, un increment de 10.277 persones (+22,7%), segons dades d'Estadística recollides per l’economista Marc De Diego Ferrer.
D’aquest augment, vuit de cada deu nous residents corresponen a mà d’obra assalariada provinent de l’anomenat grup d’“Altres nacionalitats” (+8.191), mentre que espanyols n’han estat +2.258, francesos +700 i portuguesos –872.
Entre 2020 i 2025, Andorra ha concedit 2.575 quotes de residència per compte propi, destinades a emprenedors i professionals independents.
Efecte Òmnibus
El 2025, amb la Llei Òmnibus, només se’n permeten 200 anuals, i la llista d’espera ja està tancada. A això s’afegeixen requisits com el dipòsit obligatori de 50.000 € (2022), l’enduriment de criteris (2024) i la nova regla d’un any (2025), que dificulten encara més l’accés.
En altres paraules, cada emprenedor que s’instal·la a Andorra correspon a 34 treballadors assalariats o temporers, demostrant que el creixement real del país prové de les quotes laborals massives, no de l’arribada de capital estranger.
Si el 2025 només s’obren 200 quotes d’emprenedors i, en paral·lel, el sistema laboral continua permetent milers de treballadors assalariats (com els +6.800 del grup “altres nacionalitats” només en 5 anys), el rati és aproximadament 1 emprenedor per cada 30–35 treballadors.
Això vol dir que per cada persona que pot establir-se per compte propi, entren una trentena de treballadors assalariats o temporers.
“El relat dominant culpa els inversors i residents passius de tots els mals, però les xifres mostren una realitat diferent: bloquejar emprenedors no redueix la pressió sobre l’habitatge; el que redueix realment la pressió és una planificació coherent i estratègica que garanteixi productivitat i recaptació futura”, alerta De Diego.
Segons l’economista, el creixement demogràfic d’Andorra no l’impulsa la inversió, sinó la mà d’obra, i el que realment posa en risc el futur del país és la "falta de planificació i coherència en la gestió dels recursos humans i del territori".
Aqui ho tenen senyors, los preus de l'habitatge pugen per algo