Creuem Fronteres reclama al Govern d’Andorra que trenqui el silenci sobre el Sàhara Occidental

L’associació Creuem Fronteres per la Llibertat del Sàhara Occidental considera que els darrers episodis de tensió al voltant de Ceuta posen de manifest els riscos de permetre que l’ús de la pressió fronterera es converteixi en una eina habitual de negociació política. 

Dies després de l’entrada massiva de persones a la ciutat autònoma, l’entitat ha volgut posar el focus en el conflicte del Sàhara Occidental i en les conseqüències que, al seu parer, té la manca de resposta internacional davant l’incompliment del dret internacional.

Per a Creuem Fronteres, la situació es pot resumir en tres elements principals: el patró d’impunitat, la diferència jurídica entre els conflictes i el component humà.

L’associació alerta que quan la comunitat internacional permet que es vulneri de manera continuada la legalitat internacional al Sàhara Occidental «sense cap mena de conseqüència», es genera un precedent que pot acabar normalitzant «l’ús de la pressió fronterera i la manipulació de la vulnerabilitat humana com a eina de xantatge o negociació política».

Creuem Fronteres diferencia el cas del Sàhara del de Ceuta

L’entitat insisteix, però, que Ceuta i el Sàhara Occidental no són casos jurídicament equiparables. Segons la seva lectura, la qüestió sahrauí no constitueix una disputa convencional de sobirania entre dos estats, sinó «un procés de descolonització incomplet» i una qüestió vinculada al dret d’autodeterminació del poble sahrauí, tal com, recorda l’associació, reconeix el marc de les Nacions Unides.

«El Sàhara Occidental no és ni ha estat mai part del territori nacional del Marroc ni d’Espanya; és un Territori No Autònom pendent de descolonització segons l’ONU», defensa l’entitat.

En canvi, Creuem Fronteres assenyala que la situació de Ceuta s’emmarca en les relacions internacionals convencionals entre estats, mentre que en el cas del Sàhara Occidental considera que està en joc «el dret inalienable d’un poble a la seva pròpia autodeterminació».

La similitud que hi veu l’associació no és, per tant, territorial ni jurídica, sinó relacionada amb les formes de pressió geopolítica. Segons Creuem Fronteres, si un estat comprova que pot incomplir la legalitat internacional sense conseqüències, pot interpretar que aquesta manera d’actuar és efectiva i traslladar-la a altres escenaris de negociació.

Crítica a la política basada en els «fets consumats»

Creuem Fronteres considera que els episodis de tensió fronterera evidencien els límits de la política basada en els «fets consumats», que l’entitat associa a una concepció de les relacions internacionals en què el poder, la seguretat i els interessos nacionals passen per davant de consideracions jurídiques o humanitàries.

«La política dels fets reals i la cessió constant no generen estabilitat», sosté l’associació, que defensa que l’única garantia de pau i seguretat al Magrib passa pel «compliment rigorós del dret internacional» i per una resolució del conflicte del Sàhara Occidental.

L’entitat també posa l’accent en les persones que pateixen les conseqüències d’aquest tipus de conflictes i tensions. «La pau i la seguretat no s’aconsegueixen mirant cap a una altra banda, sinó defensant la dignitat humana i el respecte al dret internacional», afirma.

Reclamació directa al Govern d’Andorra

En aquest context, Creuem Fronteres reclama una posició més activa per part del Govern d’Andorra. L’associació assegura que troba a faltar «un posicionament ferm» de l’Executiu en defensa del dret internacional i dels drets humans al Sàhara Occidental.

L’entitat contraposa aquesta actitud amb la posició que Andorra ha adoptat davant d’altres conflictes internacionals, especialment Ucraïna i Palestina, en què considera que el país ha defensat públicament principis vinculats a la pau i la legalitat internacional.

«Pel que fa al poble sahrauí, la resposta ha estat el silenci», lamenta Creuem Fronteres.

Per a l’associació, Andorra hauria de mantenir una posició coherent amb la seva defensa de la «neutralitat positiva» i del respecte al dret internacional. «La causa sahrauí no és un conflicte bilateral d’interessos partidistes, sinó un procés de descolonització incomplet reconegut per la mateixa ONU», defensa.

Creuem Fronteres considera, així, que Andorra hauria de pronunciar-se de manera clara en defensa dels drets humans i del «dret inalienable del poble sahrauí a l’autodeterminació».